FI DE LA PRIMERA ETAPA

Hola amics...

aquesta es l'ultima sortida de sol que vam poder veure a Varanasi, i segurament, una de les coses que trobarem a faltar des de casona, les sorides i les postes de sol, els colors dels crepuscles i sobretot la magia que tenen a la vora del Ganges.

Ben poc falta per la nostra tornada a casa, tan poc com que avui a la nit la Marta ja fa rumb cap a Manresa i un dia mes tard el Joel, aprofitant fins l'ultim instant.

Aquesta ultima setmana hem aprofitat per visitar pobles mes xics i, sobretot, per veure temples amb motius erotics a Kajuraho.

I com que estava de cami, vam passar un dia per Agra perque voliem veure el famos Taj Mahal, pero vam tenir la mala pata d'arribar-hi un divendres, l'unic dia de la setmana que el Taj Mahal roman tancat a les visites.... ens va fer rabieta, tot s'ha de dir perque no teniem temps de quedar-nos-hi un dia mes, pero ens vam poder consolar veient el temple des de fora, des de la vora del riu, una perspectiva peculiar i que de ben segur, no la teniu vista!

Be, i ara a Delhi, ultima destinacio abans de prendre vol per la tornada a casa. Pensant en com sera el retorn, recordem tambe tot el que em viscut aqui, a la India. Un pais que no ens ha deixat de sorprendre en cap moment, pels seus contrastos en tots els sentits: Aqui s'hi pot trobar des de la gent mes rica del mon, fins als mes pobres; tota mena de religions i espiritualitats, convivint, o intentant conviure; musica classica refinada i Bollywood; molts vegetarians i molt de plastic; netejes de "karma" i un pais ben brut! tal i com seria una dutxa al sistema indi: una galleda d'aigua freda i una altre d'aigua calenta, perque aixo si, ells son molt empolainats, es dutxen cada dia. Pero, es massa dora encara per grans reflexions, deixeu-nos pair i en parlem cara a cara.

Per sobre de tot, Gracies per seguir el relat del nostre viatje, els vostres comentaris, i saber que tenim algu que ens acompanya, tot i la distancia, ens ha permes sentir-nos mes aprop de casa en els moments dificils, i ens ha ajudat a valorar i reflexionar sobre les experiencies viscudes amb un aire mes expansiu. Ens trobem un dia d'aquest per casa!

Ah, tambe dir-vos que, en vistes de l'exit d'aquest blog, sapigueu que no el deixarem, a partir d'ara ens servirem d'aquest per notificar-vos events com concerts, tallers, trobades, etc. Per fer-ho mes facil, us agrairem que ens escriviu un mail a: mianatureza@gmail.com, si esteu interessats en rebre aquesta informacio, aixi no teniu que estar comprovant si hi ha noves entrades al blog.

"Hi ha gent que viatja tota la vida,

tambe n'hi ha que ho fan veure,

i d'altres que potser mai sabran el que es viatjar.

Hi ha trens que van cap al nord

i d'altres que en tornen,

hi ha gent que rep la vida i se la ven,

i altres que no sabran el valor que te.

Nosaltres som dels que busquem completar-nos

cercant en l'interior,

observant i reconeixent,
aprenent i estimant."

Ganga...el riu de la vida i de la mort...

Varanasi si que si! Estem per fi en la tranquilitat, gaudint de les sortides de sol sobre el riu Ganges, veient babas, sadhus, cometes volant i monos robant, tot plegat una ciutat encantadora, que no hi falten especies i especimens de cap mena, des de dofins de riu fins a cabres monteses.

Es impressionant com una aigua que sobrepassa 10.000 vegades els nivells de contaminacio tolerables per banyar-se, com ho es l`aigua del Ganges, a la vegada pot ser ingerida sense que et passi res, ans el contrari, hi ha gent que es cura bebent-la! Pero be, tot es un misteri... nosaltres, per si de cas, no la provarem, pero si voleu us en podem portar una ampollleta, seran 50 rupies.

Curios, pero veritat, aquelles coses que passen... nomes arribar ens vam creuar amb l'Iker, un bon amic vasc que divagava com nosaltres despres de la "puja" (festa religiosa diaria) al Main Ghat. Curt pero intens, vam poder compartir amb ell alguns `apats i algunes estonetes. Des d'aqui un saludo Iker, alla on siguis, que et vam perdre la pista!

I com sempre entre musica.... i per casualitat ens trobavem, ahir, en el dia de Saraswati puja (deesa de la musica i els estudis), de manera que vam aprofitar per anar a saludar un dels grans gurus de tabla de Varanasi, ni mes ni menys que Pandit Chote Lal Mishra, un senyor de 68 anys que ens va rebre a casa seva amb molta amabilitat i que ens va convidar al concert familiar nocturn. Per cert, de part seva, records Nacho tablista!

Be doncs, fins aqui el nostre relat, nosaltres continuarem deixant ofrenes al riu i intentarem aprendre a fer anar la cometa, ja us explicarem com ens va d'aqui a uns dies...

Una forta abracadabra, i molta llum!