divendres, 22 de febrer del 2008

FI DE LA PRIMERA ETAPA


Hola amics...


aquesta es l'ultima sortida de sol que vam poder veure a Varanasi, i segurament, una de les coses que trobarem a faltar des de casona, les sorides i les postes de sol, els colors dels crepuscles i sobretot la magia que tenen a la vora del Ganges.




Ben poc falta per la nostra tornada a casa, tan poc com que avui a la nit la Marta ja fa rumb cap a Manresa i un dia mes tard el Joel, aprofitant fins l'ultim instant.





Aquesta ultima setmana hem aprofitat per visitar pobles mes xics i, sobretot, per veure temples amb motius erotics a Kajuraho.



I com que estava de cami, vam passar un dia per Agra perque voliem veure el famos Taj Mahal, pero vam tenir la mala pata d'arribar-hi un divendres, l'unic dia de la setmana que el Taj Mahal roman tancat a les visites.... ens va fer rabieta, tot s'ha de dir perque no teniem temps de quedar-nos-hi un dia mes, pero ens vam poder consolar veient el temple des de fora, des de la vora del riu, una perspectiva peculiar i que de ben segur, no la teniu vista!


Be, i ara a Delhi, ultima destinacio abans de prendre vol per la tornada a casa. Pensant en com sera el retorn, recordem tambe tot el que em viscut aqui, a la India. Un pais que no ens ha deixat de sorprendre en cap moment, pels seus contrastos en tots els sentits: Aqui s'hi pot trobar des de la gent mes rica del mon, fins als mes pobres; tota mena de religions i espiritualitats, convivint, o intentant conviure; musica classica refinada i Bollywood; molts vegetarians i molt de plastic; netejes de "karma" i un pais ben brut! tal i com seria una dutxa al sistema indi: una galleda d'aigua freda i una altre d'aigua calenta, perque aixo si, ells son molt empolainats, es dutxen cada dia. Pero, es massa dora encara per grans reflexions, deixeu-nos pair i en parlem cara a cara.




Per sobre de tot, Gracies per seguir el relat del nostre viatje, els vostres comentaris, i saber que tenim algu que ens acompanya, tot i la distancia, ens ha permes sentir-nos mes aprop de casa en els moments dificils, i ens ha ajudat a valorar i reflexionar sobre les experiencies viscudes amb un aire mes expansiu. Ens trobem un dia d'aquest per casa!


Ah, tambe dir-vos que, en vistes de l'exit d'aquest blog, sapigueu que no el deixarem, a partir d'ara ens servirem d'aquest per notificar-vos events com concerts, tallers, trobades, etc. Per fer-ho mes facil, us agrairem que ens escriviu un mail a: mianatureza@gmail.com, si esteu interessats en rebre aquesta informacio, aixi no teniu que estar comprovant si hi ha noves entrades al blog.

"Hi ha gent que viatja tota la vida,
tambe n'hi ha que ho fan veure,
i d'altres que potser mai sabran el que es viatjar.


Hi ha trens que van cap al nord
i d'altres que en tornen,
hi ha gent que rep la vida i se la ven,
i altres que no sabran el valor que te.


Nosaltres som dels que busquem completar-nos
cercant en l'interior,
observant i reconeixent,
aprenent i estimant."


1 comentari:

Anònim ha dit...

Gràcies per haver-nos deixat compartir d'alguna manera el vostre viatge, visca la tecnologia! i gràcies per aquest poema tant bonic. Les fofos són precioses. Que tingueu bon retorn i benvinguts a la terra.

Rosa