dimarts, 12 de febrer del 2008

Ganga...el riu de la vida i de la mort...


Varanasi si que si! Estem per fi en la tranquilitat, gaudint de les sortides de sol sobre el riu Ganges, veient babas, sadhus, cometes volant i monos robant, tot plegat una ciutat encantadora, que no hi falten especies i especimens de cap mena, des de dofins de riu fins a cabres monteses.

Es impressionant com una aigua que sobrepassa 10.000 vegades els nivells de contaminacio tolerables per banyar-se, com ho es l`aigua del Ganges, a la vegada pot ser ingerida sense que et passi res, ans el contrari, hi ha gent que es cura bebent-la! Pero be, tot es un misteri... nosaltres, per si de cas, no la provarem, pero si voleu us en podem portar una ampollleta, seran 50 rupies.

Curios, pero veritat, aquelles coses que passen... nomes arribar ens vam creuar amb l'Iker, un bon amic vasc que divagava com nosaltres despres de la "puja" (festa religiosa diaria) al Main Ghat. Curt pero intens, vam poder compartir amb ell alguns `apats i algunes estonetes. Des d'aqui un saludo Iker, alla on siguis, que et vam perdre la pista!


I com sempre entre musica.... i per casualitat ens trobavem, ahir, en el dia de Saraswati puja (deesa de la musica i els estudis), de manera que vam aprofitar per anar a saludar un dels grans gurus de tabla de Varanasi, ni mes ni menys que Pandit Chote Lal Mishra, un senyor de 68 anys que ens va rebre a casa seva amb molta amabilitat i que ens va convidar al concert familiar nocturn. Per cert, de part seva, records Nacho tablista!

Be doncs, fins aqui el nostre relat, nosaltres continuarem deixant ofrenes al riu i intentarem aprendre a fer anar la cometa, ja us explicarem com ens va d'aqui a uns dies...

Una forta abracadabra, i molta llum!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola nois per fi alguna noticia ,ahir parlavem que no sabiem si ja haviu pogut marxar de Calcuta ,pero beig que si,molt maca la foto ,mes que res per que hi sou vosaltres.com que per el que dieu sembla que esteu be ,tots contents.be molts petons hi una molt forta abraçada desde" can serra".muamuamuamuuuuuuuuuuuuua.

Anònim ha dit...

Hola Joel i Marta; podria ser curios una ampolleta d'aquesta aigua que o cura tot??? i segurament que te un color especial.
Veig que tot va molt be, ja tinc ganes de sentir-vos perquè tindreu tant per explicar.

Una abraçada de la Rosa i meva.
Coro

Anònim ha dit...

Bones guapissims!!!Avui ens ha arribat la vostra postaleta ja esta penjada amb les demes m ha fet molta il.lusio estem molt contents q en el vostre vitge trobeu moments per pensar en natres i rebre la postal ens fa sentir l energia del vostre viatge, m ha agradat molt, avui semble q comença a ploure una mica feu una ofrena als deus per q sortim una mica d aquesta sequera, q tot esta molt trist tant sec, els llacs tan buits i les montanyes tan pelades. Ens alegra q estigueu tan be i esteu guapissims els dos feu molta bona cara a les fotos. Diu el Manel q ni q sigui demaneu una miqueta mes de neu jejejeje . mil petonasos com ens saludeu a la postal: la vostra familia dels pirineus. Aixa i Manel