dissabte, 1 de desembre del 2007

Twenty-four hour-Full power

Ram Ram,
out from the kaos that sweetly recived me in Delhi, with it`s strong smells, flavours and images, I traveled south to the trans-religious city (Islam-Hindu-Jewish): Jahipur. There also I bought 15 kg of amazing clothes from all traditions in India.
Pushkar
After a couple of days, then, Pushkar & it's sacred lake, recieved me. Sita Ram & Bam Bole yogi saddhu's, and their Brahaman friends, with their Ayurvedic food and chilums, are my friends, and they are helping me in learning some hindi and introducing me to the casts system & hinduism.

Om Nama Shivaya, Om Nama Shivaya, Om Nama Shivaya,
Sri Sri Khali Sri.
Sita Ram Baba Saddhu

dimarts, 13 de novembre del 2007

Bé, això ja s'acaba... Aquest és el darrer missatge que rebreu en el nostre blog referent al nostre viatge per sud amèrica, ja que en 3 dies ja ens podrem veure les cares per la city manresana i ja us podrem explicar les nostres aventures veient-nos les cares i esenyar-vos les fotos que ens hem anat reservant per ensenyar-vos-les més endevant... rodolí!

Doncs bé, fent balanç, estem contents d'aquests últims dies per la Vall Sagrada dels Inques, tot i que no vam poder anar a plena selva, vam poder tastar allà a on comença, una mica més enllà del Machu Pichu ja és pre-selva i els mosquits ens ho van deixar ben clar mentre treptitjàvem terres d'abundant vegetació!

En la primera foto, ens veieu damunt d'un altar pedra inca amb la que ens vam creuar mentre excursionàvem direcció a Aguas Calientes, una caminada que per aquí diuen que és de quatre horetes (uns 40 km), però que quan en portes dues caminant et diuen que és de dos dies. En fi, nosaltres en vam tardar 11, de sol a sol..

La foto següent és una vista des de les ruines del Machu Pichu, un dia ennuvolat, però a la vegada molt especial per la màgia que s'hi percebia. I la última foto son les llames pasturant entre les ruines del santuari, una imatge de postal, no creieu?


















Res més, ara ens trobem a la ciutat de Cusco, fent temps i aprofitant per comprar els souvenirs de rutina.

Us proposem doncs: TROBADA DIVENDRES 23 DE NOVEMBRE al nostre piset (C/ Joan XXIII, 10-12, 5è 4a) per un passi de fotos acompanyat de menú degustació sudamericà, a partir de les 20h.

Recordant amb profund sentiment els qui ens acompanyen i ens han acompanyat en el camí, aquí ens despedim, fins la propera trobada. Moltes gràcies per seguir el bloc, que reprendrem desde la Índia. Amor i llum!

(Si lo deseais pedid la traducción al Español.
If you want, ask for the translation in English)

dissabte, 3 de novembre del 2007

Inti Huatana, els Temples del Sol


Hola de Nou Familia,
Com esteu? Ara per camins de l'Inca, a la Vall Sagrada, dirigint-nos cap al Machu Pichu, i més enllà, a les portes de la selva. Fins on arrivarem? Ja se'ns comença a tirar el temps a sobre -coses d'occidentals-, però l'esperit de descobrir no s'atura. Pucallpa se'ns quedarà un pel lluny, per aquest viatge, encara que avui ens hem firat a Ollantaytambo unes teles d'allà, i hem rebut ja la tercera invitació per anar cap aquella direcció.
Aquí escapant de rutes turístiques, intentem viure al màxim la màgia d'aquests antics assentaments. El crepuscle de Tots Sants, al santuari Inti Huatana de Pizac (foto capçalera), fou d'allò inexplicable (ara no tenim bona conexió per penjar el vídeo, però prometem fer-ho); la llum, i els colors, que acompanyaren aquell moment, després del vistiplau que ens va donar el Cóndor sobrevolant-nos, ens afirmava estar al lloc i moment precisos. Ja enteneu, oi?


Aquí podem contemplar a la guardiana del Portal del Temple del Sol a Ollantaytambo, temple que no varen acabar de construir, i últim reducte en caure durant la conquesta dels nostres veïns, els espanyols.

Amb molt d'amor, per tota la nostra Gran Família, ens despedim de tots vosaltres... Fins aviat!

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Des del Titicaca...

Hola macus i maques!
Bé, després de passar uns dies a la vora del Titicaca i gaudint d'impressionants p'aissatges i albades i crepúscles difícils de creure com a reals a l'Illa del Sol, estem de nou a la ciutat, concretament a Puno, al sud de l'últim país que visitarem en aquest viatge, el PERÚ!

Però primer us volem explicar la nostra experiència per Bolivía, parlant ràpid i clar, un caos! A les ciutats, la gent va com boja, tots els cotxes pitant pel carrer i passant per allà on sigui, si fa falta atropellen a un vianant, els que van sobre quatre rodes tenen la màxima preferència, això indubtable, i si intentes explicar-los el contrari, no t'entenen, creuen que ets tu el que està boig!
La veritat ens hem adonat que hi ha un gran xoc cultural entre nosaltres (cultura europea) i ells. Per moltes coses són uns deixats, i tot i que sempre intenten tenir la seva casa neta de pols, fora el carrer les deixalles no deixen passar a les persones, la veritat és bastant fort.
També hem de dir que ha estat el país on més cosetes em comprat. Tot i que l'economia del país és bastant baixa, per nosaltres és molt barat! Penseu que un euro són quatre bolivians, i penseu també que pots fer un àpat amb tres plats ben complets i postres per 25 bolivians, que equivalen, doncs, a 2 euros i mig... què, sorprèn eh! amb això a europa no et compres ni un entrepà!

Ara bé, no ens podem descuidar d'explicar-vos com ens ha anat a l'Illa del Sol... L'illa del Sol és una illa sagrada que està enmig de l'enorme llac Titicaca i que pertany a la zona boliviana, ja que el llac fa frontera entre Bolivia i Perú.
La veritat és un lloc molt bonic i amb molta màgia, s'hi conserven un munt de ruines inques i preinques, de la cultura aimara, que encara hi sobreviu. El que sap greu és que l'illa s'està venent al turisme, cada dia hi arriben un munt de turistes, i sap greu veure els nens petits com volen vendre la seva imatge a canvi d'unes monedes. Per sort vam tenir l'oportunitat d'anar més al nord de l'illa, on el turisme encara no ha fet tant de mal.
Us adjuntem aquestes fotos de la nostra estada a l'illa, la primera és una posta de sol que ens va sorprendre mentre caminavem per algun cim de l'illa i la següent és una foto que ens vam tirar amb unes nenes d'una de les comunitats de l'illa i també hi surt el Sancho un bon amic argentí que vam fer, i amb el qui vam compartir l'estada uns dies, des d'aquí t'enviem salutacions Sancho i esperem que estiguis disfrutant allà on estiguis!


Bé doncs aquí ho deixarem perque estem escribint des del PC de l'hotel i hi ha un anglès amb mala cara que fa estona que s'espera per connectar-se, més endevant us expliquem més cosetes... De moment només agraïr-vos a tots i totes que seguiu el nostre blog, de debó ens fa molta ilusió llegir els vostres comentaris! I especialment volem saludar i felicitar de nou als nouvinguts, com l'Ona, l'Il·làri i els que encara estan en camí!

Una abraçada ben forta per cadascú!

us estimem molt!

dissabte, 20 d’octubre del 2007

IMPROVITZANT...

Hola companys,
aquesta va ser la nostra estada a Salta, la ciutat dels músics... on vam estar-hi 3 dies i on vam poder assistir a un festival amb tallers de vàris tipus de percussió, així va ser com vam conèixer a tota aquesta penya tan animada, la majoria músics i percussionistes, en conclusió, una molt bona experiència i una molt bona coneixènça de persones encantadores.

A prop de Purmamarca, enmig de la "Quebrada de Humauaca", tal com anomenen tot el conjunt de muntanyes i volcans de colors, que formen esquerdes enormes entre uns i altres, podeu veure a la Marta enmig de les Salinas Grandes tocant la flauta i disfrutant de l'esblanquinat paissatge. Immpressionant!


Aquesta nit anem rumb cap a Bolívia, a passar uns dies i després ja tenim una direcció clara cap al nord de PERÚ, a pucallpa anirem a conèixer una comunitat nativa shipibo, ja que sembla que no podem negar els missatges que hem anat torbant en el transcurs d'aquest viatge que ens envien cap aquelles terres... aquest és el plan, ja us anierem informant... de moment a disfrutar del Titicaca i dels colors i les robes bolívianes! Desitgem que disfruteu molt d'aquestes imatges que us enviem...

Un petó ben gros!

dilluns, 8 d’octubre del 2007

MUSEU DE L'ARA


Ei us tornem a escriure per compartir amb vosaltres un parell de fotos del Champaquí, la serra cordobesa.

La primera foto és el Joel davant la sortida del sol des dels últims "puestos" abans de pujar a la serra. La cara de plaer és indubtable i la sensació de pau inconfusible...

La foto següent és L'ALTAR, a dalt a la serra, un paratge meravellos envoltat de roques que es senten respirar en una profunditat divina.

Desitgem que des d'on sigueu podeu rebre d'aquestes fotos tota la bellesa que hi ha en aquests llocs, una bellesa que no és només visual, sinó una bellesa que es percep amb la presència de l'ARA ETERN.

Disfruteu-les!

Una abraçada ben forta!

diumenge, 7 d’octubre del 2007

CHAMPAQUI

Hola amics, escribim just acabats d'arribar d'una màgica i profunda expedició caminant per la serra cordobesa del Champaquí. I ara estem aquí, a casa del Pablo, molt ben acullits i a punt de sopar un bon "cordero" d'aquells tan ben cuidats a l'alta muntanya!
Estem la mar de morenets del nassarró, i és que el sol i el vent són extrems allà dalt!

Encara estarem un parell o tres de dies per aquí disfrutant al màxim d'aquestes vistes muntanyenques i acabant de pensar com i cap a on continuem el nostre viatge, de moment continuem enviant-vos petonets i abrasades per tots!

Pensem molt amb tots vosaltres...

Més endevant us passarem alguna foto.

Molta llum i amor

dilluns, 1 d’octubre del 2007

Em Vora....



Bé, hem tardat pero aquí escribim un altra vegada per anunciar-vos que tot ens está anant molt bé!!


Hem passat uns deu dies a Matutu (http://www.portalmatutu.com.br/), un lloc encantador, el que més s'assembla al paradís!


Hem conegut persones molt especials i amb molta sabiesa per compartir...





Pero el nostre viatge continua i de nou us escribim des de l´aeroport de Sao Paulo, a punt de 'ir em vora" com diuen els brasilers i prendre direcciõ Foz de Iguaçu i continuar demá fins al Champaquí (Córdoba-Argentina) i disfrutar de la naturalesa i la muntanya tal com ens agrada.

Aquí estem a la Cachoeira Flor das Aguas, a Matutú, (la cascada es brutal, peró no surt a la foto, només una mica de polssim de l'aigua~un lloc encantador!)






Us enviem una abraçada a tots plena d'amor i molt bones energies...

dimecres, 19 de setembre del 2007

en camí

... ara ja som a Sao Paulo, a punt de marxar cap a Caxambú, on si els deus ho volen, ens trobarem amb Adilson, un bon home que ens vindrà a buscar per portar-nos a la primera parada i fonda: Matutú.

dilluns, 27 d’agost del 2007

Benvinguts! Wellcome!

Aquest és el nostre blog de viatge. Aquí podreu estar informats de les nostres aventures. També proposem l'espai com a pont que ens connectarà durant els mesos que no ens veurem; sentiu-vos lliures de publicar-hi els vostres comentaris!
Un Abrasu (esperem fer-vos-el de veritat abans de marxar)

¨*¨*¨*¨ * ¨*¨*¨*¨
This is our travelling blog। Here we'll be in touch, we porpouse the space as a bridge during the time that we will be out; feel free to send your comments!
A Big Hug


jOeL & mArTa
_______________________________________________

Propera sortida: Next departure:
18 SET, BCN-Sao Paulo (Brasil)

_______________________________________________