dimarts, 22 de juliol del 2008

Hemisférios cerebrales i percepción selectiva

Hemisfèrios y percepción selectiva

Comentario de Javier Arasa sobre los videos:

Derrame Crebral

Si habéis visto los videos como os recomendaba, habreis escuchado la explicación de la neurocientífica esta a la que se le produjo un derrame en el hemisferio izquierdo. Creo que es una simplificación, pero me parece muy válida. Voy a tratar de reexplicarla enlazándola con el conocimiento de los sabios, budistas, yoguis etc...

Básicamente decía que el hemisferio izquierdo trabaja como un procesador secuencial, y el derecho procesando en paralelo. El izquierdo, que es además el
dominante, está encargado de las funciones del pensamiento, del tiempo, de la programación, de la identidad, del yo que va a hacer esto o olo otro.. O sea, lo que me paso, lo que soy, lo que me pasara, y por tanto lo que no quiero que me pase y lo que si quiero que me pase, lo que quiero llegar a ser, la autoimagen etc... y por tanto de todo con lo que nos identificamos y deseamos y lo que queremos evitar. O sea, que el tiempo, el devenir de mi mismo y de las cosas, esta esencialmente conformado por el pensamiento secuencial, y a su vez esto genera el miedo, el miedo a que me pase esto y no lo otro, el miedo a no alcanzar aquello o no tener tal placer, o a no llegar a ser aquello que querría o que piensen de mi aquello o lo otro. Esta es la base del sufrimiento psicológico, toda esta actividad autoreferenciada, centrada en el yo que genera el pensamiento secuencial y el tiempo. Y el sufrimiento psicológico es básicamente la mayor fuente de sufrimiento, porque mucho del sufrimiento físico está creado o potenciado por los conflictos y las ansiedades generadas por esta actividad
egoica.
Luego está el hemisferio derecho, que procesa en paralelo conformando la realidad presente. En él no hay secuencialidad, no hay pensamiento y por tanto no
hay tiempo. Solo hay el ahora, y en este ahora no hay límites, no hay un yo, solo hay vida, energía pulsante, lo que uno es más allá de las palabras, y más acá de ellas también. Lo primordial. Y en esta primordialidad esencial que no conoce el tiempo ni el yo, lo que hay es el éxtasis, el nirvana, como dice ella, la expansión,
el ser todo y todas las cosas. Es lo atemporal, la eternidad. Lo inefable, y eso es uno mismo. Es el nirvana, el samadhi, moksha, en fin , muchos nombres mas.

Lo que nos separa de eso es la actividad egoica, según ella dice. Eso coincide 100 % con las enseñanzas de los sabios budistas, yoguis, taoistas, vedantistas,
sufis, krihsnamurti etc... Ellos dicen , esa es tu verdadera naturaleza, en realidad no tienes nada que alcanzar, siempre has sido y siempre serás eso. eso es el
estado natural. Únicamente es que no lo vemos, estamos centrados en el otro lado, que no siente ese conocimiento silencioso, ese "no saber sabiendo, toda ciencia trascendiendo" de S Juan de la Cruz.

Y entonces queremos alcanzarlo, queremos llegar a él, pero ese enfoque es precisamente el de la actividad yoica, el que opera en el tiempo, no lo
tengo ahora, pero lo lograré. Así que siguiendo esa ruta es más fácil que el yo se refuerce y el estado natural quede más lejos, velado seguramente por muchas creencias, dogmas o rituales. Ese estado natural ya está, forma parte de nuestra neurofisiología, de nosotros mismos.

La pregunta sería entonces, ¿ Por qué no conectamos con eso ? Hace falta un derrame cerebral ? Creo que es una cosa de percepción. Estamos entrenados a ver las cosas del yo, así que solo vemos eso, es el yo el que mira, y ve el mundo del tiempo, en el que se trata de conseguir cosas. Fijaos como funciona esto, esto es un enlace a un video alucinante sobre percepción donde se ve claramente como queda de comprometida la percepción por el observador. ¿ Sabéis que más del 80 % de lo que percibimos es pura proyección ? y el resto... supongo que percepción selectiva y quizá algo de novedad, siempre que no resulte muy perturbadora.

Se trata de que conteis cuantos pases de pelota da el equipo blanco, no conteis los del negro, solo el blanco.

Percepción Selectiva

Cuantos te han salido ? diez, doce, quince ? Bueno, quiz no lo hayas hecho bien, vuelve a mirarlo, pero ahora no te fijes en los pases del equipo blanco ni
en el negro, observalo todo.

¿ Has visto algo nuevo ? Si llega a ser un toro...

Por eso se dice que la verdad última es la identidad de lo observado con la mente, que el observador es lo observado. Observa sin observador, porque el observador es el yo, es el tiempo. Desde una posición desapegada, descomprometida. Sino solo verás pelotas, no verás la gorila... Evidentemente aquí la práctica, cierto entrenamiento, parece necesario, cada uno tendrá sus cualidades naturales respecto de esto, pero hay un ejercicio, un ejercicio de afinar el instrumento, de limpiar las manchas de la lente que deforman lo percibido, de pura atención, no más que eso. Pero no un ejercicio para lograr nada, puesto que la propia entidad que practica para lograr algo forma parte de aquello que es precisamente lo que impide el silencio. Para estar en el hemisferio derecho, según esta mujer, la actividad del izquierdo debe parar. Cuando haga falta, se pondrá en marcha, y luego parará, y así el yo como referencia tendrá con el pensamiento su campo de actuación, necesario en este mundo, pero luego parará, de modo que no genere el sufrimiento psicológico de la comparación, anticipación etc..., para que el presente sea, con su belleza y su éxtasis, y con él lo infinito.

Todos en algún momento hemos tenido esta experiencia de belleza, bien con sustanciasm psicodélicas, escuchando música, viendo un atardecer, una flor, haciendo deporte, yoga, meditación, haciendo el amor... y hemos sentido esa conexión con una parte que esta en paz, que es plena, gozosa, que parece no alterarse con las miserias de la vida... Bueno, para mi ha sido muy revelador la manera en que esta mujer lo ha explicando basándose en su ataque cerebral y en las dos maneras de funcionar del cerebro, porque necesito este tipo de argumentación científica. Mientras estamos en el yo, en el tiempo, en el hemisferio izquierdo, hay sufrimiento, placer y dolor, alegría y tristeza, logro y pérdida.
Estamos desbalanceados, pero podemos recuperar la conexión con esa parte del hemisferio derecho que está en el ahora eterno, "religarnos".

Por último, espero que no os haya molestado toda esta explicación, y que la hayais disfrutado conmigo. Para mi ha sido un ejercicio importante de verbalización, de expresión, que viene muy al caso, porque estaba viendo un video de krishnamurti estos dias, que siempre dice lo mismo, que el tiempo es el pensamiento que es el yo y que es la causa del sufrimiento, pero desde que lo lei la primera vez a los 18 años me faltaba algo para cuadrar eso. Ahora lo tengo. Cuando las actividades yoicas del hemisferio izquierdo, de naturaleza secuencial, cesan, aparece la actividad multiprocesadora, holística , del hemisferio derecho, el eterno presente, la verdadera esencia de lo religioso, lo místico, lo trascendente. Luego volvemos al pensamiento, pero la casa está en un sitio para las actividades diarias, y en el otro, donde no hay palabras, para el propio ser, que entonces no tiene límites, ni principio ni fin. El genio sale de la botella, como dice ella. Es todo,
luminoso, radiante, pleno y eterno.


COPLAS...

Entréme donde no supe
y quedéme no sabiendo
toda ciencia trascendiendo.

Yo no supe dónde entraba
pero cuando allí me vi
sin saber dónde me estaba
grandes cosas entendí
no diré lo que sentí
que me quedé no sabiendo
toda ciencia trascendiendo.

De paz y de piedad
era la ciencia perfecta,
en profunda soledad
entendida vía recta
era cosa tan secreta
que me quedé balbuciendo
toda ciencia trascendiendo.

Estaba tan embebido
tan absorto y ajenado
que se quedó mi sentido
de todo sentir privado
y el espíritu dotado
de un entender no entendiendo
toda ciencia trascendiendo.

El que allí llega de vero
de sí mismo desfallece
cuanto sabía primero
mucho bajo le parece
y su ciencia tanto crece
que se queda no sabiendo,
toda ciencia trascendiendo.

Cuanto más alto se sube
tanto menos se entendía
que es la tenebrosa nube
que a la noche esclarecía
por eso quien la sabía
queda siempre no sabiendo,
toda ciencia trascendiendo.

Este saber no sabiendo
es de tan alto poder
que los sabios arguyendo
jamás le pueden vencer
que no llega su saber
a no entender entendiendo
toda ciencia trascendiendo.

Y es de tan alta excelencia
aqueste sumo saber
que no hay facultad ni ciencia
que le puedan emprender
quien se supiere vencer
con un no saber sabiendo,
toda ciencia trascendiendo.

Y si lo queréis oír
consiste esta suma ciencia
en un subido sentir
de la divinal esencia
es obra de su clemencia
hacer quedar no entendiendo
toda ciencia trascendiendo.


San Juan de la Cruz (1542-1591)

dilluns, 21 de juliol del 2008

Meditació per caminar

Dóna'm la mà.
Caminarem.
Tan sols caminarem.
Gaudirem del nostre passeig
sense pensar si arribarem enlloc.
Caminarem en pau.
El nostre caminar és un caminar de pau.
El nostre camí és un camí de felicitat.

Aleshores aprendrem
que no hi ha un camí vers la pau;
la pau és el camí;
que no hi ha un caminar vers la felicitat;
la felicitat és el camí.
Caminem per a nosaltres.
Caminem per a tothom.
Sempre donant-nos la mà.

Camina i toca la pau en tot moment.
Camina i toca la felicitat en tot moment.
Cada pas et porta una flaire d'aire fresc.
Cada pas fa néixer una flor sota el teu peu.
Besa la terra amb els teus peus.
Dibuixa a la terra el teu Amor i la teva Felicitat.

La terra romandrà més segura
si sentim prou seguretat en nosaltres mateixos.


- Meditació del Mestre Zen, Thich Nhat Hanh -

Extret d'aquest blog tan bonic:
http://www.maitefruitos.blogspot.com/

dilluns, 26 de maig del 2008

Nadis: CD 1a Edició

(Catalan) Abans de res, gràcies per haver adquirit la 1a edició del nostre CD .
Perquè 1a edició? perquè la nostra música, i esperem que també els nostres oients, està en constant evolució-transformació.
Com utilitzar el CD:
està compost de 7 temes, la majoria dels quals pots escoltar en els nostres concerts-meditacions (on sempre en gaudireu més que no pas en els enregistraments.
S'ha de tenir en compte que la música que trobareu en aquest CD, ha estat "dissenyada" amb uns objectius. No és "musicoteràpia", perquè tot procés terapèutic requereix d'un context (objectius, entorn espai-temps específics, etc.). No obstant, la fonamentació teòrica del discurs de les nostres sessions, al igual que algunes de les músiques que trobaràs en el CD (o l'ordre en que van apareixent les músiques), parteixen i han estat desenvolupades en el context de la musicoteràpia i els treballs espirituals. Per tant, suggerim utilitzar a consciència la música aquí present. No serà útil com a "música de fons" (especialment la pista 3), ja que pot arribar a molestar i tot, a no ser que l'activitat que s'estigui realitzant sigui meditació, yoga o afins.
1a Part, Simbiosi: temes 1 i 2.
Inspirats en raga Malkauns (Raga: composició tradicional en la música Índia.) El Malkauns és un dels 5 ragues principals i més antics.
En la pista 1 s'entreteixeixen les notes de l'instrument de corda indi Swar Mandal, per donar a conèixer l'escala en que està format el Raga. L'objectiu d'aquesta peça és que produeixi en l'oient un efecte de "deixar anar", relaxar.
La pista 2: Recitació del mantra ("Om"). La intenció és sintonitzar amb l'oïent, transmetent pau, connexió obertura i seguretat.
Pista 3 (i 4): Cosmos-transició. Inspirat en tècniques xamàniques. És la part més catàrtica del CD. A partir de la percussió el didjeridu i el gong, es crea una estructura sòlida amb una progressió constant, que condueix cap a dissolució de l'ego en la recerca de nous límits. En la pista num. 4, amb el gong, s'obren "finestres" cap als nous horitzons.
Pistes 5, 6 i 7: Integració. El so de l'aigua i la sansula (pista 5), ajuda a fer fluïr de nou. La pista 6 està inspirada en el raga Bahirav, i la 7 en el raga Durga.

En el CD, interpreten:
Joel Olivé: Veu i cants difònics, swar mandal, tanpura, tubs de gong, gong, didjerdu, sansula, tabla.
Marta Serra: Veu i cants difònics i aigua.
Albert Giménez. Bansuri (flauta índia), veu i cants difònics.

Enregistrat entre Manresa i "La porta del Cel" (Vilaprinyó, Solsonès), la primavera del 2008, exepte pista 3 i 4, enregistrades a Brighton (Regne Unit), l'estiu del 2006.

Donem molt especialment les gràcies a Heike i al Dr. Peter Hess (i família!), per la seva inspiració i al projecte paral·lel NadiSa.
També a familia i amics amb el seu suport i escolta.
Gràcies a tots els Éssers Humans.
Gràcies a totes aquestes llums!

Properament, una segona edició.
Si esteu interessats en comprar el CD, contacteu: mianatureza(arroba)gmail(punt)com
Si ja heu comprat el CD, si us plau, escriviu-nos a la mateixa adreça, tenim un regal per vosaltres!

dilluns, 21 d’abril del 2008

The Sound of Gaia

Published in spanish at: Especial Hofmann (CAÑAMO, co-produced by La Liebre de Marzo)

My personal experience in the use of the entheogen like a D.J. and musician, came soon, in discotheques and rave parties, without didjeridoo nor instruments. The spirit of discovering, the turntables and the frenetic beats took me to the LSD, MDMA and those synthetics that were so common in the 90’s. I remember how my firsts trips begun to make me think about qüestions that I never had before, so my interest on the knowledge in psychedellic substances and their uses incremented with all the information that I was able to reach. In this little text, congratulating A. Hofmann in his centenary, I’ll try to explain how A. Hofmann’s invention, and it’s posteriors studies have influenced my musical formation.

A nice morning, after the celebration of one of the bigest european rave, Borealis, and less surprised every time for the new musical tendencies, I got in contact with the didjeridoo. The city was almost a desert, so it was early Sunday morning, and in a silent square called my attention the sound of a nomad musician making sounds with a didjeridoo. The acid I had taken the night before, together with the wet surface of the stone, in that square of Montpellier, everything was perfect for good acustics. My body got filled with that sound that penetrate to me, calling me from very far, envolving my conciousness.

A new urban tribe, in part rooted in the hippies that had taken the first LSD drops, rebirth in the 90’s, with a psychedellic label for the electroni music: the Trance. Coming from Goa’s (India) concept of music, it spread around Europe and Spain, thru Ibiza, with the influence of travellers from all over the world.
Unique festivals, like the cybernethic from Josa de Cadí (Pirinees) or Canet Rock (the most importants in Catalan psychedellics from the 70’s), would be replaced by raves and comercial techno festivals (like Barcelona’s Sonar), where you cannot lisen to more than electronics. Hipnotic rythms, searching the extasis, with more or less power, for hours and hours, would make difficult (if not impossible), to integrate a lisergic experience.
However we will find that part of this music it’s being composed, according to the mentality aquired thru the chage of vision produced by the entheogenic, in it’s different variants. Intuitively, we can find the effects that people seach in substances, and the different substances used by the consumers of that music, used for many productions that apear in electronic music (techno, house, techno-trance): aspects more or less riches in the music, composition, inspiration, or the productive work in the sound, like for example X-Dream, Hallucinogen or Shpongle.
But with the time I proved how the naturality of the enthogenic effects produced by those substances, gets a deeper dimension using live music, or more real music. This new music, usable in the sessions to guide modified state of conciousnes, how I understand it, enriches from the different cultures and what trascends from them: the sacred, the spiritual, the misticism, and it’s multiple forms. This can be observed, for example, in the listening of Arvo Pärt, Vidya Rao, Stephan Micus. And progressively we qüestion those values that difine us social and culturally, when we reflexion of the impact produced by the discovering of the entheogenic by the occidental society.
Thanks to the wep created around the discovering of the LSD, the work in psychiatry and psicology based in the use of this kind of substances, it has been possible a rebirth of the ancestral healing forms, at the same time that inovative. This carried me to study the musicotherapeutic methodology developed by P. Hess, founded in the clinical and ritual use of the arcaic instruments, based in the perinatal matrices, descrive by S. Grof, coming from essays and psicotherapy with LSD.
In the way thru time and spece of Gaia, we will find that some music and some instruments, for it’s quality, are more usefull than others to guide modified states of counciousnes, thru the use of entheogens, respiration, or just music. The arcaic sound is that used during thousands of years, and thru different cultures and rites, and it’s made from a big quantity of armonic sounds, produced by the selective reproduction of freqüencies, like with instruments such as gong, didjeridoo, or voice, using the multiple possibilities of resonance. It is proved that with some instruments we can induce to deeper states of counciosnes. With the low and continuous sound of the didjeridoo, and it’s richness of overtones that come out of it, what also hapens with Tabla or Tampura, we can reproduce a similar enviroment that we percieved in our perinatal lives. The extense work that has been done in the field of the psychedellic in the last decades, defenetly served as a catalizer for certain aweking in peoples mind. There is a qüestioning of the stablished patrons (values), and based in the disponible information we can obtain a wider point of view. Diferent disciplines, like medicine, music, and rituals, fusion in this aweking in the occidental world, in the same time that new values are being stablished in our society. The investigation work, and the recuperation of ancestral and new medical uses of the entheogen had been in big part tge propulsors of this change, and this qüestioning of the stablished values, of who are we and where do we go.
Thank's Peter! (in the picture: tabla family) Joel Olivé

divendres, 22 de febrer del 2008

FI DE LA PRIMERA ETAPA


Hola amics...


aquesta es l'ultima sortida de sol que vam poder veure a Varanasi, i segurament, una de les coses que trobarem a faltar des de casona, les sorides i les postes de sol, els colors dels crepuscles i sobretot la magia que tenen a la vora del Ganges.




Ben poc falta per la nostra tornada a casa, tan poc com que avui a la nit la Marta ja fa rumb cap a Manresa i un dia mes tard el Joel, aprofitant fins l'ultim instant.





Aquesta ultima setmana hem aprofitat per visitar pobles mes xics i, sobretot, per veure temples amb motius erotics a Kajuraho.



I com que estava de cami, vam passar un dia per Agra perque voliem veure el famos Taj Mahal, pero vam tenir la mala pata d'arribar-hi un divendres, l'unic dia de la setmana que el Taj Mahal roman tancat a les visites.... ens va fer rabieta, tot s'ha de dir perque no teniem temps de quedar-nos-hi un dia mes, pero ens vam poder consolar veient el temple des de fora, des de la vora del riu, una perspectiva peculiar i que de ben segur, no la teniu vista!


Be, i ara a Delhi, ultima destinacio abans de prendre vol per la tornada a casa. Pensant en com sera el retorn, recordem tambe tot el que em viscut aqui, a la India. Un pais que no ens ha deixat de sorprendre en cap moment, pels seus contrastos en tots els sentits: Aqui s'hi pot trobar des de la gent mes rica del mon, fins als mes pobres; tota mena de religions i espiritualitats, convivint, o intentant conviure; musica classica refinada i Bollywood; molts vegetarians i molt de plastic; netejes de "karma" i un pais ben brut! tal i com seria una dutxa al sistema indi: una galleda d'aigua freda i una altre d'aigua calenta, perque aixo si, ells son molt empolainats, es dutxen cada dia. Pero, es massa dora encara per grans reflexions, deixeu-nos pair i en parlem cara a cara.




Per sobre de tot, Gracies per seguir el relat del nostre viatje, els vostres comentaris, i saber que tenim algu que ens acompanya, tot i la distancia, ens ha permes sentir-nos mes aprop de casa en els moments dificils, i ens ha ajudat a valorar i reflexionar sobre les experiencies viscudes amb un aire mes expansiu. Ens trobem un dia d'aquest per casa!


Ah, tambe dir-vos que, en vistes de l'exit d'aquest blog, sapigueu que no el deixarem, a partir d'ara ens servirem d'aquest per notificar-vos events com concerts, tallers, trobades, etc. Per fer-ho mes facil, us agrairem que ens escriviu un mail a: mianatureza@gmail.com, si esteu interessats en rebre aquesta informacio, aixi no teniu que estar comprovant si hi ha noves entrades al blog.

"Hi ha gent que viatja tota la vida,
tambe n'hi ha que ho fan veure,
i d'altres que potser mai sabran el que es viatjar.


Hi ha trens que van cap al nord
i d'altres que en tornen,
hi ha gent que rep la vida i se la ven,
i altres que no sabran el valor que te.


Nosaltres som dels que busquem completar-nos
cercant en l'interior,
observant i reconeixent,
aprenent i estimant."


dimarts, 12 de febrer del 2008

Ganga...el riu de la vida i de la mort...


Varanasi si que si! Estem per fi en la tranquilitat, gaudint de les sortides de sol sobre el riu Ganges, veient babas, sadhus, cometes volant i monos robant, tot plegat una ciutat encantadora, que no hi falten especies i especimens de cap mena, des de dofins de riu fins a cabres monteses.

Es impressionant com una aigua que sobrepassa 10.000 vegades els nivells de contaminacio tolerables per banyar-se, com ho es l`aigua del Ganges, a la vegada pot ser ingerida sense que et passi res, ans el contrari, hi ha gent que es cura bebent-la! Pero be, tot es un misteri... nosaltres, per si de cas, no la provarem, pero si voleu us en podem portar una ampollleta, seran 50 rupies.

Curios, pero veritat, aquelles coses que passen... nomes arribar ens vam creuar amb l'Iker, un bon amic vasc que divagava com nosaltres despres de la "puja" (festa religiosa diaria) al Main Ghat. Curt pero intens, vam poder compartir amb ell alguns `apats i algunes estonetes. Des d'aqui un saludo Iker, alla on siguis, que et vam perdre la pista!


I com sempre entre musica.... i per casualitat ens trobavem, ahir, en el dia de Saraswati puja (deesa de la musica i els estudis), de manera que vam aprofitar per anar a saludar un dels grans gurus de tabla de Varanasi, ni mes ni menys que Pandit Chote Lal Mishra, un senyor de 68 anys que ens va rebre a casa seva amb molta amabilitat i que ens va convidar al concert familiar nocturn. Per cert, de part seva, records Nacho tablista!

Be doncs, fins aqui el nostre relat, nosaltres continuarem deixant ofrenes al riu i intentarem aprendre a fer anar la cometa, ja us explicarem com ens va d'aqui a uns dies...

Una forta abracadabra, i molta llum!

dimecres, 23 de gener del 2008

22, quina ilu!

Namaskar de nou familia... ja n'he fet 22! i per arrodonir-ho, el dia 22! i per arrodonir-ho mes encara,. allotgem a l'habitacio numero 22! Qu`e mes puc demanar, tot rodo', com va ser-ho aquest dia, de bon mati una agradable sessio de ioga nosaltres i el Miquel (un noi de Cardona amb el qui parlem de coses de persones catalanes i es com estar mes a prop de casa), acompanyats d'una sortida de sol immillorable (la que veieu mes avall), depres l'hora dels obsequis d'aniversari i l'esmorzar al nostre gust (casol`a i catal`a) a la terrasseta de l'hotel. Labors fer una estona de musica que es el que toca cada dia i disfrutant per primera vegada amb el nou surmandal, un instrument que ens hem firat i que te el so dels angelets.

I al migdia... encara no s'havien acabat les sorpreses! Com uns reis, el rickshau va acompanyar-nos fins davant la porta del Grand Hotel, podriem dir, el Ritz de Barcelona, perque us en feu una idea. Imagineu-vos sense haver estat mai en un lloc d'aquest calibre a Europa, estar-hi a aqui a la India va ser com desapar`eixer per unes hores d'aquest pais. Sorprenent! ah!, i el menjar molt bo, de delicatessen!


I per acabar el dia no faltava menys, sense tenir entrada, vam decidir anar al Dover Lane festival a veure el Hariprasad Chaurasia que precisament feia concert el dia del meu aniversari, i com que portem la floreta al cul, a l'entrada ens vam trobar un bon home que ens va vendre les seves entrades per a tres dies a molt bon preu, set euros entre els dos aproximadament, hi hi toquen els millors de la India!
En fi un dia espl`endid!!! Una foto del concert del Chaurasia, perque us cregueu que el vam veure en directe!
Aixo es tot, pero va, com que va ser el meu aniversari, jo tambe us fare un "regalu", us posarem algunes fotos mes perque estigueu contents!
Aquestes son mes antigues, pero son de la city, per si no ho sabieu, per Calcutta i passa un riu, el Hugly, pero quasi tothom li diu Ganga (com si tots els rius de la India fossin el Ganges), de fet tambe el consideren sagrat, i tiren els morts igual i s'hi renten la cara com ho fan a Venares aixi que, en certa manera, si, es el mateix que el Ganges. Pero, be fugint de pensar aquestes coses que fan mes aviat eng'unia, aqui us enviem una foto del riu, que vist des de fora es ben bonic.

Tamb'e us penjem aquesta foto que es d'un dia que vam anar a una trobada de Sadhus (els que, suposadament, son homes dedicats a la vida espiritual). Molts van despullats i viuen de les donacions, i el que els caracteritza, es passen el dia fumant chilums i fent punts al front de tothom qui te la gracia d'acceptar la seva invitaci'o a seure una estona al seu costat. En fi, moltes coses a dir-hi, pero segur, mes a pensar-hi... ens vam quedar una mica sorpresos, perque semblava que tots els sadhus es venguessin a la gent, que sent tan devocionals, no els es gaire dificil. Be, com podeu veure a la foto nosaltres vam acceptar l'invitacio d'aquest sadhu, simpatic i que es va sentir molt afortunat de beneir a una europea i predisposat a posar per la foto com a home poderos... curios, no mes paraules.
Per sort consola saber que existeixen sadhus de debo, no d'aquests que nomes cuiden l'aparenca, ara be, si els vols coneixer, els has de buscar, perque no es deixen veure, i menys al centre d'una ciutat com ho es Calcutta!

B'e, i ara si, acabem amb una foto d'aquelles maques, agraides i suggerents perque pogueu meditar despres de tanta informacio.... una floreta boniqueta perque disfruteu de la seva bellesa i perque pogueu imaginar la olor que feia, ben dolssa, com el peto que us enviem!


Moltes gracies per seguir el blog,

smuuuaaaacckkkk!

dimarts, 8 de gener del 2008

Retrobant-nos a l'India... "& more!"

Hola xulos i xules, ja hem tornat a Calcutta despres de la nostra estada per Sikkim i el nord-est de West Bengal, la veritat, ha estat profitos, molt tranquil, sense tot el que te la India normal, diem normal per dir-ho d'alguna manera ja que dir que la India es normal es una afirmacio inafirmable, al que ens referim es que per uns dies
hem pogut descansar de claxons i rickshaus que et volen vendre la campaneta... D'alguna manera ens hem pogut posar a la vostra pell, ja que tambe hem pogut sentir el fred.

Hem tingut la oportunitat d'acostar-nos a una part on s'hi respira un ambient mes relaxat, ple de monestirs budistes i monjos tibetans, que, si mes no, fan veure que mediten. Tot ploegat una molt bona experiencia acompanyada de millors paisatges per disfrutar a fons.




Vam apartar-nos de les vistes en la plana, per passar a uns paissatges totalment muntanyencs, pujades i baixades, vam superar de nou, i aquesta vegada a la India, els 4000m d'alcada quan vam anar al Tsomgo Lake (a l'esquerre) i vam veure els famosos camps de t que envolten Darjeeling.

Pel cami, a part de monestirs, tambe ens vam creuar amb el Guru Padmasamdbaba, o algo aixi, amb el qui la marta s'hi va tirar una foto divertida.






















I per ultim i no ens en podem descuidar, en tota l'estada ens va acompanyar el Kanchenjonga,un pic de 8500m d'altura que tenia els honors de ser l'escena de fons a qualsevol lloc on vam anar, i que ens va poder seduir amb la seva forssa i la seva impressionant bellesa.
Be, i per acabar, una foto nostre perque pogueu veure que estem contents i que, fins i tot ens entretenim a tirar-nos fotos en color sepia, esperem que us agradi tot plegat...
Un peto ben fort!
P.D.: Instruments for sell, Venta de Instrumentos, Venda d'Instruments
Estem planejant fer una renovacio d'instruments musicals (aixo va pels que puguin estar interessats). Disposem d'alguna tampura, bols tibetans, i potser, algun didjeridu, a part de les sansules (kalimbes) de sempre. Si algu esta interessat en algun instrument d'aquests, o qualsevol instrument de la India, feu-nos-ho saber, quant mes aviat millor.
Telephone (0091) 98 36 67 2 445 & e-mail: joel.olive.cruz@gmail.com