dimecres, 23 de gener del 2008

22, quina ilu!

Namaskar de nou familia... ja n'he fet 22! i per arrodonir-ho, el dia 22! i per arrodonir-ho mes encara,. allotgem a l'habitacio numero 22! Qu`e mes puc demanar, tot rodo', com va ser-ho aquest dia, de bon mati una agradable sessio de ioga nosaltres i el Miquel (un noi de Cardona amb el qui parlem de coses de persones catalanes i es com estar mes a prop de casa), acompanyats d'una sortida de sol immillorable (la que veieu mes avall), depres l'hora dels obsequis d'aniversari i l'esmorzar al nostre gust (casol`a i catal`a) a la terrasseta de l'hotel. Labors fer una estona de musica que es el que toca cada dia i disfrutant per primera vegada amb el nou surmandal, un instrument que ens hem firat i que te el so dels angelets.

I al migdia... encara no s'havien acabat les sorpreses! Com uns reis, el rickshau va acompanyar-nos fins davant la porta del Grand Hotel, podriem dir, el Ritz de Barcelona, perque us en feu una idea. Imagineu-vos sense haver estat mai en un lloc d'aquest calibre a Europa, estar-hi a aqui a la India va ser com desapar`eixer per unes hores d'aquest pais. Sorprenent! ah!, i el menjar molt bo, de delicatessen!


I per acabar el dia no faltava menys, sense tenir entrada, vam decidir anar al Dover Lane festival a veure el Hariprasad Chaurasia que precisament feia concert el dia del meu aniversari, i com que portem la floreta al cul, a l'entrada ens vam trobar un bon home que ens va vendre les seves entrades per a tres dies a molt bon preu, set euros entre els dos aproximadament, hi hi toquen els millors de la India!
En fi un dia espl`endid!!! Una foto del concert del Chaurasia, perque us cregueu que el vam veure en directe!
Aixo es tot, pero va, com que va ser el meu aniversari, jo tambe us fare un "regalu", us posarem algunes fotos mes perque estigueu contents!
Aquestes son mes antigues, pero son de la city, per si no ho sabieu, per Calcutta i passa un riu, el Hugly, pero quasi tothom li diu Ganga (com si tots els rius de la India fossin el Ganges), de fet tambe el consideren sagrat, i tiren els morts igual i s'hi renten la cara com ho fan a Venares aixi que, en certa manera, si, es el mateix que el Ganges. Pero, be fugint de pensar aquestes coses que fan mes aviat eng'unia, aqui us enviem una foto del riu, que vist des de fora es ben bonic.

Tamb'e us penjem aquesta foto que es d'un dia que vam anar a una trobada de Sadhus (els que, suposadament, son homes dedicats a la vida espiritual). Molts van despullats i viuen de les donacions, i el que els caracteritza, es passen el dia fumant chilums i fent punts al front de tothom qui te la gracia d'acceptar la seva invitaci'o a seure una estona al seu costat. En fi, moltes coses a dir-hi, pero segur, mes a pensar-hi... ens vam quedar una mica sorpresos, perque semblava que tots els sadhus es venguessin a la gent, que sent tan devocionals, no els es gaire dificil. Be, com podeu veure a la foto nosaltres vam acceptar l'invitacio d'aquest sadhu, simpatic i que es va sentir molt afortunat de beneir a una europea i predisposat a posar per la foto com a home poderos... curios, no mes paraules.
Per sort consola saber que existeixen sadhus de debo, no d'aquests que nomes cuiden l'aparenca, ara be, si els vols coneixer, els has de buscar, perque no es deixen veure, i menys al centre d'una ciutat com ho es Calcutta!

B'e, i ara si, acabem amb una foto d'aquelles maques, agraides i suggerents perque pogueu meditar despres de tanta informacio.... una floreta boniqueta perque disfruteu de la seva bellesa i perque pogueu imaginar la olor que feia, ben dolssa, com el peto que us enviem!


Moltes gracies per seguir el blog,

smuuuaaaacckkkk!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats guapissima!!!!!!! M alegro q tot et sortis rodat no et mereixes menys, 22 anyets, no fa molt pero, qui els pugues agafar de nou, solament et puc dir q continueu disfrutant tant de l experiencia i q continueu explican.ho amb aquest sentiment, q mentres ho llegeixes et fan sentir q per un monment tambe estiguem dintre del vostre viatge, el nostre pensament de segur q sempre esta amb vosaltres.
Molts petons i abraçades
Aixa i Manel

Kali ha dit...

Martonaaa
moltíssimes felicitats guapa! Quina enveja que feu... i quines fotos! Disfruteu-ho a tope, nois, aquí us esperem amb els braços ben oberts, amb ganes de veure-us i compartir aquestes vivències!
Molts petons per tots dos,
Roser

Anònim ha dit...

Quins llocs i quines vivències, Marta per el que entenc va ser el teu compleanys, per molts anys.
Ens feu disfrutat molt seguin aquest viatge.
Una abraçada.
Coro

Anònim ha dit...

moltes felicitats
querida Martha... dan alegrias verlos con esa alegria en el cuerpo y asi continuen dando y recibiendo "ping pong" y
que siga la musica queridos..

Ainhoa Barba i Marina Rosiñol ha dit...

guapisssima!!! moltes felicitaaats atrassades!!! m'hauras de perdonar pel retard... pero la meva ment està una mica descolocada i poc a poc em vaig ressituaaant!!! quina pasada anar llegint el blog... una enveja que no me cabe en el cuerpoo!! ara agafaria un avió i m'hi aniria cap allà... o! és que quan li pilles el gustillo a viajar no hi ha qui et pari eeeh!! tinc unes ganes d'anar a tants llocs!!!
tinc moltes ganes de veuret.. veure a la nova marta i explicar-nos les mil i una aventurites.... t'envio molts i mooolts petooons!!! i fins ven aviat
ainhoa!

LadyBi ha dit...

Felicitats Marta!!!! Per molts anys!!!!! jeje 22... si ets una neneta! :P

nens, q maco us està quedant aquest blog, de debò, és molt xulo veure les vostres actualitzacions, les fotos, els escrits... realment quina maleta tan plena de records!!

Una abraçada dels carnavaleros (jejeje, aqui, aquest any ens ha anat de conte, us enviaré alguna fotilla ;) po no us en rigeu de mi,eh!?)

Ptns, Gisela, Biel i Bibiana

Anònim ha dit...

hola parella ! ja falta menys per tornar ,tot hi aixo esperem que disfruteu dels llocs nous que conegueu ,i que ens en feu cinc centims dons fa dies que no sabem res .Per aqui anem fen ,el Marc i la Rut ja varen marxar el dia 30 ,varen escriure un mail no se si el vareu rebra ,i ahir dia 4 varen trucar desde camobja que estaban be,molta calo i mosquits be ja direu alguna cosa.mols petons i abraçades de tots .us estimem els papas.

Anònim ha dit...

Hola Joel i Marta, una gran abraçada de la Rosa (forn)i meva, que aquest dissabte varem sortir, voliem anar a Montserrat però es va acabar el temps.
Petons.
Coro