dijous, 9 de setembre de 2010

Raimon Panikkar: un punt de trobada entre Orient i Occident





Ens ha deixat un home amb afany de conèixer, d'intercanviar, d'evolucionar... l'estímul a entendre'ns, entre els humans, i entre els humans i els nostre déus... un químic, un filòsof, un teòleg, un sacerdot. Ha mort un catòlic, un hindú i un budista. Però per moltes etiquetes que li posem, mai podrem definir a Raimon Panikkar.

El seu pensament era un punt de trobada entre Orient i Occident. A la seva obra convergeixen múltiples realitats: la realitat humana amb el seu múltiple origen hindú-cristià, la realitat acadèmica i intel·lectual interdisciplinària, però també intercultural i interreligiosa. D'aquí ve la importància que al seu pensament té el diàleg. Una de les exigències fonamentals és la coincidència en un mateix llenguatge. Té un llenguatge ric, plural i obert, on les paraules no són mers termes conceptuals, objectius i unívocs, sinó veritables símbols. Entenent al símbol com a l'expressió de la realitat, i així, la paraula (simbòlica) expressa l'arquetip mateix de la realitat simbolitzada. No és cap vocable objectiu i intemporal; sinó temporal, compromès i que expressa el seu propi significat.
Per a Panikkar la realitat és sempre més rica que qualsevol teorització o conceptualització seva. Tot concepte és una parcialització, i aquesta és inevitable a l'evolució dels múltiples universos culturals.


La filosofia no és només "l'amor a la saviesa", sinó també "la saviesa de l'amor". Al seu pensament no hi ha cap contraposició entre filosofia i teologia, sinó que per contra cal superar aquesta possibilitat, perquè per a ell, pensament i religió estan íntimament units. Dintre de les diverses experiències de les diferents religions, el que es pretén, és que cada part té l'exigència d'ajudar a descobrir el tot, és a dir a la salvació, l'alliberament, etc. No es tracta que tothom sigui cristià o hindú, o de qualsevol altra religió, sinó de buscar un diàleg obert que ens vagi duent a una fecundació mútua: l'un aprèn de l'altre.


El problema del pluralisme sorgeix quan hi ha una incompatibilitat de visions del món molt diverses i alhora es veuen forçades a coexistir i a vetllar per la mútua supervivència. Aquest pluralisme comença amb el reconeixement d'e l'altre; això implica la pròpia identitat. L'ésser humà és un ésser de relació; per tant l'autèntic pluralisme es manifesta quan és descobert l'altre. És a dir l'altre, com a font de comprensió i no només com a terme d'intel·ligibilitat. El pluralisme no pot ser resolt pel manteniment d'una postura unitària. Cada grup humà té el seu propi sistema de coherència, uniformitat i harmonia. El pluralisme no significa que reconeixem moltes maneres (pluralitat) sinó que detectem moltes formes, que no podem reconèixer com les úniques maneres d'obtenir un objectiu.

És important considerar que hi ha o pot haver més entitats a més d'aquelles que tractem. El "jo" no és el centre. És per això que tota societat ha d'estar oberta i no tancar-se a la seva pròpia autointerpretació. S'ha de ser capaç d'acceptar un punt transcendent incomprensible, per a així poder superar l'esquema hegemònic del "jo" com el posseïdor d'una raó unitària. Quan es presenta el conflicte pluralista la manera de solucionar-lo no és que alguna de les parts tracti de convèncer a l'altra, sinó mitjançant el diàleg, és a dir que l'altre no és només un, mer objecte del meu coneixement, sinó un altre per ell mateix, que és una font de comprensió i no necessàriament comprensió reduïble a la meva. És tractar de trobar un valor superior, que les dues parts reconeguin i que cap no controli. Per això l'actitud pluralista no assumeix, per endavant, situacions no negociables. Cada cas implica una nova creació. No es pot oblidar que l'altre pot veure les coses sota perspectives diferents i, per tant, necessita tractar-lo de manera diferent.

El terme comparar s'entén com aquella activitat de la ment humana que pren una postura neutral pel que fa a les coses comparables. Tota filosofia es considera una filosofia comparativa quan aquesta es compara ella mateixa amb unes altres visions filosòfiques. És l'estudi filosòfic d'un o alguns problemes a la llum de més d'una tradició. És una mena d'anàlisi formalitzada dels models comuns presents als sistemes filosòfics.
Per a comparar les filosofies en cal una comprensió; és a dir, cal una activitat hermenèutica pròpia. Aquesta hermenèutica és un mètode d'interpretació per a superar la comprensió no només de la distància entre una cultura singular, sinó també per a l'enteniment entre dues cultures, que s'han desenvolupat independentment, considerant els seus propis mètodes de filosofar i les seves maneres d'arribar a la intel·ligibilitat, a més de les seves pròpies categories.


Avui, com a homenatge pòstum, vull compartir amb tots vosaltres algunes de les seves reflexions més brillants i reveladores. Cadascun d'elles convida a una profunda meditació perquè són, sens dubte, autèntiques perles de saviesa.



-Benditos los que tienen la ignorancia infinita, porque no tendrán la tentación de juzgar el misterio de la vida. Para vivir no hace falta saber vivir. Para vivir tenemos primero que quitar los obstáculos, y el primero de ellos es el miedo. El miedo a la muerte es el disfraz del miedo a la vida.”

-“Si yo no descubro mi unicidad, si yo no soy consciente de mi dignidad y de que aquello que yo debo hacer si no lo hago yo no lo hará nadie, entonces quedará para siempre un hueco en la realidad que nadie más podrá llenar. Cada uno de nosotros es único, no somos un número más. Cada uno de nosotros somos únicos, y encontrar la unicidad de cada cosa y de cada persona es la sabiduría.”

-“¿Qué le pasa a la gota de agua cuando cae en el mar? La gota, sin duda, desaparece. ¿Pero yo qué soy, la gota de agua o el agua de la gota? Al agua de la gota no le pasa nada cuando desaparece en el mar.”

-“La sabiduría consiste en reconocer la unicidad de un instante, es decir, que cada momento es único e irrepetible. Quien no vive el asombro y el milagro de cada día, no vive. Quien no viva ahora la vida eterna, que se despida de vivirla luego. Esa singularidad sólo la podemos vivir cuando renunciamos al pasado, que es sólo un recuerdo, así como al futuro, que es sólo una ilusión. No nos detenemos en el presente, no gozamos del presente. Aprovecha este momento, que es único.”

-“La vida nos ha sido dada, y sólo se merece dándola. Y entonces soy feliz, dándola.”

-“Quienes trabajan sólo por dinero en realidad son esclavos. Por eso no son felices, el trabajo es antinatura. Somos coautores de nuestro destino. Hay un factor que depende de cada uno de nosotros, y es el de hacer de nosotros una obra de arte. Hay que tener los ojos abiertos, y hacer las cosas porque quieres, no porque debes.”

-Sólo cuando nos atrevamos a dar al mundo aquello que más queremos, y no lo que debemos, podremos ser felices y hacer de nuestras vidas, como dijo Raimon Panikkar, una obra de arte.

--
Enviat per Nuria Cortinas a Dèries d'una servidora el 8/30/2010 12:55:00 AM

divendres, 30 d’abril de 2010

Joel Olivé: Musica, instrumentos arcaicos, instrumentos nuevos (Estados modificados de consciencia y musicoterapia)

Publicado en la Revista Ulises, Ed. Liebre de Marzo (enero 2005)

Introducción
Desde tiempos remotos, desde la propia existencia del mundo y del hombre, la música, ha estado presente. La música ha sido y será para el hombre un instrumento de socialización, un lenguaje poderoso, asociado muchas veces a la magia o a lo sobrenatural. De alguna forma da la sensación, que la música existe, por encima del hombre, que sencillamente es un lenguaje que hemos adaptado y desarrollado, porque nos ayuda a vivir, nos conecta con lo trascendente y obtenemos, información, sugestión y amor. Todo a través del aire que se desplaza, sutilmente empujado por las ondas. Gracias a nuestra atmósfera podemos oír música, gracias a nuestro planeta, podemos tener un altavoz gigante, que permite mejorar nuestras vidas, en muchísimos aspectos.
En aquellas primeras edades, en que el hombre investigaba, con suma curiosidad el mundo, la música se asoció rápidamente como un elemento de poder. Así es como la música se fue desarrollando con el tiempo, porque lejos de ser solamente un placer, la música es uno de los elementos básicos en cualquier tipo de ritualización.
Para ello son precisos instrumentos arcaicos. Instrumentos que sin ningún tipo de amplificación artificial, sumerjan al escuchante al mundo de lo trascendente y al mundo de lo mágico. Sonidos fundamentales que nos envuelven de harmónicos poderosos, que modifican nuestra la vibración energética y la del mundo. Algunos de los instrumentos como el didjeridoo, la flauta o la voz, fueron rápidamente conocidos y desarrollados por nuestros ancestros.
Hoy un nuevo campo de instrumentos arquetípicos se abre a la evolución, para seguir mejorando su vibración. Es pues muy importante que los utilicemos y desarrollemos pues la vibración es pura, es música curativa, tan necesaria hoy, en un entorno tan lleno de basura acústica, que provoca tantas y tantas interferencias.
He aquí una lista de instrumentos arcaicos, unos milenarios incluso anteriores al hombre (como el didjeridoo) y otros tan nuevos y apetecibles que os sumergirán en un mundo de nuevas sensaciones.

Natxo Tarrés

Hang

Este “platillo volante” suizo, de la serie Pang, perteneciente a la casa PanArt, no deja indiferente a nadie de los que escuchan su sonido. Es un instrumento de percusión metálico, a modo del clásico steeldrum caribeño, pero invertido y con doble chapa, a ser tocado con las manos, pudiendo ser apoyado en las piernas (sentados), o con un soporte. Al estar cerrado con esta doble chapa, con una apertura central en la parte inferior, disponemos de un sonido con muchos bajos al golpear con la palma en la parte central. Su fascinante concepción sónica, que nos remite a la calidez de la música caribeña, con un toque innovador e incluso futurista, de seguro que hará que el hang gane terreno en los campos de las nuevas músicas.


Kotamo

Fusión de tres instrumentos: Koto, tanpura y monocordio. Este excelente encuentro de instrumentos de cuerda del mundo, hacen que el kotamo sea uno de los instrumentos más útiles en el campo de la musicoterapia. Consiste de estos tres instrumentos unidos en una misma caja de resonancia y puede estar construido con distintos materiales. Su tamaño, y la disposición de cada instrumento dentro del kotamo, permiten que pueda ser tocado de 1 a 3 personas al mismo tiempo.
Por un lado tenemos el monocordio, instrumento inventado por Pitágoras, compuesto por un número variable de cuerdas afinadas al mismo tono: Esto produce que todas las cuerdas entren en resonancia con solo tocar una, haciendo desprender gran cantidad de sonidos armónicos, ubicados a lo largo de las cuerdas. Al tocarlo deslizando los dedos por encima de las cuerdas creamos una atmósfera ligera pero infinita, que produce un efecto armonizante. Este efecto lo podemos apreciar corporalmente en la versión “cama” o “silla” con monocordio, donde nos incorporamos sobre la caja de resonancia del instrumento. Y por el otro lado tenemos la tampura o tamboura, que es el instrumento hindú de acompañamiento por excelencia, de 4 o 5 cuerdas según sea hembra o macho. Proporciona una base sólida y expansible a cualquier estructura musical, y con la cantidad de sonidos armónicos que desprende, la hacen optima para ser tocada con otros instrumentos ricos en armónicos como el didjeridú, la tabla, el sitar o el koto, el otro instrumento componente del kotamo. El koto, situado en la misma cara, al lado de la tampura, es un arpa tradicional japonesa, que puede ser tocada percutiendo las cuerdas con sticks o pinzándolas con los dedos. Es la parte melódica que completa esta formidable trilogía.

Sansula

Nuevo instrumento, rediseñado por Hokema, a partir del instrumento tradicional africano kalimba o embira. Este tipo de metalófono de mano, a diferencia del africano que utiliza un coco como caja de resonancia, sujeta el piezo encima de un parche sintético, y deja al descubierto la parte inferior. Tiene un sonido muy claro y definido, metálico y con muchos armónicos. Es un instrumento muy sensible al tacto y hace difícil para el que escucha, ubicar la procedencia del sonido, haciendo posible crear atmósferas y efectos, además de melodías, y, al poderse abrir y cerrar el espacio de resonancia, permite crear efectos de wha-wha.
Posee un sonido cálido y agradable, con recuerdos de cajita de música, evocador de maternidad, dulzura y ternura, haciéndolo un instrumento óptimo para completar procesos de trance, y las fases de integración de estos.

Para conseguirlo (todos los modelos) esciveme a joel arroba nadis punto cat.

Gong Sinfónico

Si queremos hablar del gong sinfónico, indiscutiblemente tendremos que fijarnos en los creadores de éste: Paiste. Está casa alemana especializada en instrumentos de percusión (en especial metales), hizo en su momento un riguroso estudio de trabajo de campo, contrastando y aprendiendo de las distintas culturas del Sur Este Asiático que usan el gong desde hace 4000 años. No obstante podemos encontrar de distintos tipos según su procedencia.
Al arte de confección de un gong, sabiduría transmitida de generación en generación a lo largo de los tiempos, se le ha atribuido poderes mágicos, y solo algunas familias sabían como hacerlos. Una secreta aleación de metales, junto con multitud de “golpes” (esparcidos de una forma muy concreta alrededor del centro del gong), proveen al gong sinfónico de posibilidades ilimitadas, por su especial timbre armónico, característica sensibilidad de vibración, al mismo tiempo que un fuerte y poderoso sonido.
Su uso ha ido ritualizado des de los inicios, hasta hoy en día: Utilizado para ritos en momentos de traspaso como funerales o celebraciones, teatro, música, con un fuerte significando para las culturas asiáticas, dónde hoy en día la alta cultura lo utiliza cómo instrumento de orquestra. También se usa en las orquestras europeas desde 1970, cuando grupos pertenecientes a la psicodélia, como los Pink Floyd, también lo incorporaron en sus trabajos.
Actualmente también se utiliza como instrumento en el campo de la musicoterápia, por el fuerte efecto que ejerce sobre la mente y el cuerpo. En la metodología desarrollada por el psiquiatra alemán Peter Hess, El Ritual del Gong, el gong, junto con el monocordio, la tampura, la tabla, el didjeridú, y la percusión oceánica, nos permite acceder a niveles profundos de la conciencia, reviviendo recuerdos asociados con las matrices perinatales: Primeras fases de la existencia en el utero materno y proceso de parto. Es un instrumento muy útil en el campo de la meditación, ya que su sonido provoca un estado modificado de la conciencia instantáneo; no obstante, por esta misma razón, y para que el uso sea terapéutico, deberá ser usado en un marco controlado, con finalidades terapéuticas, y que permita integrar la experiencia vivida.


Didjeridú, didgeridoo, yrdaki

El ancestral instrumento de los aborígenes australianos, el didjeridú (originariamente llamado yrdaki), es bién conocido por sus connotaciones arcaicas y usos rituales. Con el sonido grave y constante junto a la riqueza de armónicos que se desprenden, en el latir y la profundidad del didjeridú, nos daremos cuenta de que nos encontramos ante un instrumento insólito por sus cualidades, complejo y al mismo tiempo muy símple.
Ya en tiempos remotos los aborigenes hacian uso de la propiedades del didjeridú, como símbolo cultural e identificativo de su procedéncia, para ritualizar, en distintos contextos, las bases de su existéncia. Usado ancestralmente como objeto de mimetización teatral con el entorno, como acompañamiento de la voz y también como instrumento solista. Dentro de los clanes aborigenes, y todavía hoy en día, denota distinción en el rango o casta de las capacidades del músico que lo toca. Generación tras generación es transmitido un sistema propio de ser tocados por los clanes en cuya procedéncia tiene sus origenes el didjeridú, en el Noreste de Arnemland (Territorio del Norte, Australia). Estos remíten físicamente el sonido, de padres a hijos, de maestro a alumno, con tal de transmitir el conocimiento en las complejas técnicas utilizadas para tocarlo.
Las connotaciones arcaicas y el característico sonido del didjeridú lo convierten en un instrumento óptimo para la musicoterápia; tanto para el que toca, que puede utilizarlo como instrumento para guiar sus meditaciones, por el echo de que tenemos que observar constantemente el sistema respiratorio, como para el que escucha. Podemos inducir a estados de relajación profunda, al mismo tiempo que guiámos el viage y sus dinámicas a través del ritmo y la respiración, pudiéndo utilizar el sonido para masajear el cuerpo de un paciente a nivel físico y energetico, desbloqueando tensiones musculares, contribuyendo positivamente a la reparación de fracturas oseas y aumentando el nivel de antropía en el cuerpo.

Flauta doble


Podemos encontrar flautas dobles de distintos tipos en todo el mundo. El principio básico de este instrumento es que está compuesto por dos flautas a ser tocadas al mismo tiempo. Las podemos encontrar unidas o separadas, con multitud de escaleras y posibilidades musicales distintas, según su procedencia, origen y tradición en su uso.
Encontramos referencias del uso de la flauta doble esparcidas desde el lejano Oriente hasta Europa Central, en la Grecia helénica (foto comparsa), y también en Meso América, y en distintos países donde reside la tradición Sufi (cómo en Pakistán o Turquía), dónde se utiliza este instrumento desde tiempos remotos. Podemos diferenciar entre dos grandes grupos o concepciones distintas de estos instrumentos, según sus características técnicas como instrumento, y en cómo se utilizan: Las Mesoamericanas y las Orientales. También cabe ser destacado el símbolo que ha representado para las distintas culturas, y un aspecto técnico añadido en la manera de interpretar en este instrumento.
Mesoamericana. La capacidad de poder producir sonido biológico, que se le atribuye a las flautas dobles, es el principio básico de este aspecto que le añade calidad terapéutica al sonido (foto flauta antropomorfa), ya que al tocar los dos tubos de distintas longitudes, solapamos dos tonos casi iguales, pero no idénticos, produciendo batimientos en el sonido, efecto que reproduce la naturaleza, como pasa con las Ranas de Barro de Yaxchilán. Estas flautas, producidas en barro y con formas antropomorfas, y de las cuales han derivado las ocarinas, son apropiadas para ser tocadas rítmicamente, con sonidos solapados y entrecortados. En la actualidad grupos con reminiscencias étnicas la utilizan para añadir un toque de color, y efecto de la llamada de la naturaleza, a su música.
Oriental. Una de las flautas produce una nota constante o pedal, que representa lo masculino, y la otra es melódica, tipo flauta dulce, y simboliza lo femenino. El aspecto característico del uso que añaden las tradiciones orientales en general, al tocar la flauta doble, es que esta es utilizada con la técnica de la respiración circular, hecho que permite hacerla sonar continuamente, durante tiempo ilimitado. Esto requiere un control avanzado de la técnica de la respiración circular, aspecto técnico utilizado por distintos músicos de instrumentos de viento que tocan instrumentos como el didjeridú, la trompeta o el saxofón, dónde utilizamos distintos recursos (como la respiración diafragmática o de plexo, y circular), para utilizar la caja torácica a modo de la bolsa de aire de una gaita.

dimecres, 3 de febrer de 2010

In Mallick's heart, a Musical Experience



I woke up in Allahabad the 18th of January, early morning, in the famous train Prayagraj Express, wich let me sleep, almost better than those few days staying in New Delhi. After 2h rickshaw turning around and around for a place to just let my things and discober this non turistic city called Allahabad (pronounced Eelaabad).
(Left to right:Nishant Mallick, Guruma, Priyanka Mallick, Prem Kumar Mallick, Rani, Peter Phannke, Lisa, Joel, boy in the boat; going for a bath on the Ganga riber, Allahabad.)
Just let my things in this room and asked to hostel manager what things would be interesting for me to see here. I was having 1 day or more by my own before meeting Prem Kumar Mallick, so I let my own on adventure to Sangam, and the Ford. Sangam is where a Mag Mela is taking place during one month every year: So a huge splanade of more than 20.000 people camping there (being the bigest camping in the world) next to the meeting point of the Yamuna and Ganga rivers. This holy place goes on with pooja (praings to god), all day; is a completly devotional place, full of swamis, an spiritual hinduist seekers. There I got blessed by a Baba for a turist price, and got my first lesson on repeating this holy words he was saying. I also got a more extended meaning of the word Nadi (Naadi) that is a channel, but also can be a riber, as well as the meridians (in acupunture).
So after a couple of calls Prem Kumar arrived to Allahabad, coming from a program from Calcutta। Those days were so foggi, as usual in this period of the year, that trains were taking big delays; so the 19th in late afternoon. After meeting Pryanka (Prem's daughter), and Guruma (Guruji's -Prem- wife), and Rani (studient), I let my few things in a nice room, in Mallick's house, and took the first vocal class in Dhrupad singing, straight away.

SA RE GA MA PA DA NI, would be my main words in the next three week's, that I already knew. So I was begining with this old and beautiful (and not easy) raag (indian composition), where all the notes are sudha (natural) but MA (the fouth) is tivra (FA#): this is an evening raag, called Yaman (belonging to the group of Kalian thaat). In one hour I got the Alaap (that is the part that introduces all the pitches that will appear, very slowly -it can take 30 minutes or more). And then the composition (in Chautaal, 12 beats rithm) where, in some phrases, the devotional song is sung. Just poetry to the ears and spirit, in a close relation of the roots of our culture. So the learning must go, as far as I realized, in 3 diferent directions: the music (melody and rithm), lenguage (understanding, and pronounciating), and culture.

Life became easy in this house, very fast. Mallick's family come from a very old garana tradition (13 generation) and they love teching, and they know how to do it. Apart from their musical knowlege from Dharganga Garana (their own family tradition), they give us this great traditional indian food, wich guruma is all they preparing with the help of Pryanka and some students in the kitchen, also (like Lisa, the wife of Peter Phannke). Like in an ashram, we share house, food, cultures and art, that is going on all time. Just some days in the house, and I went to a recording session to play tampura (drone string instrument for acompaniament indian classical music) in the local radio of Allahabad, with both Mallick's sons Nishant and Prashant.
This house is more like an ashram than a common house. Seven days a week, students of all ages are coming to recive their lessons, from morning to late afternoon. As Guruji is teaching in the University of Allahabad he needs to take care of the well musical developement of them all. And also we (the students living with them), and some family visitors, and friends that may stay for some days. Is a 3 bed room house, one living room, one kitchen, and one room for the music, and I might have seen 100 diferent persons here in 10 days, couning students, family, long distance visitors from all over the world, some old students from Guruji's Father, and press.



Dayly life in Allahabad
30 Jan. 7:15, AM, Purnima (full moon).
The soud of the train reaching the city does not disturb the singing birds surrounding the house...
Again with the rising sun the electronic tampura wake's up the house, with Guruji's voice, and every one in the house hears the calling to get together downstairs, in the smallest room of the house to wake up the voice, while the txai (tea) is geting ready: This is in both ways to get worm and to get together (wich indians just love -that's why this country is so crowded). Here the strechings are for the voice, and some morning raag, like Gurkuly or
Bhairav, will be played.
After breakfast, some exercices in the rooftop, cleaning the house, or whatever is needed, while the students begin to come for their practice.
So Music keep's on, as well as preparing the food, the morning pooja, and all daily ritual, but today, with the special energy of the Purnima.
In the end of the day, after some shoping in the comercial area, we reach Hanuman temple, get some prasats and give more make more pooja.


Prem Kumar Mallick (Vocalist), at Achcha Ashram.
Samit Mallick (tabla). Priyanka Mallick (singing), Joel Olive (tampura), Prem Kumar Mallick (Vocal & harmonium), Mallick's Blessing's concert at Achcha Ashram, Allahabad (1st. February).
Nishant, Joel, Samit.

Text by Joel Olive'




Photos by Rani (I'll upload them in 2 weeks, now I don't have a good conection...)




The Mallick Family and the Dharbanga Garana
by Peter Phannke
The Mallick Family is the leading representative of the court music tradition of Darbhanga, a former state in the north-eastern corner of India, close to the Nepalese border. They trace their line to the singers Radhakrishna and Kartaram who appeared at the court around 1785 and made a name for themselves by averting a drought by singing of the magical rain Raga Megh. Maharaja Madhav Singh of Darbhanga granted them the title Mallik - landowner - and awarded them two villages and the surrounding landed property, which the family owns up to the present day. They served at the court until 1947. After the death of Pt. Ram Chatur Mallik, the last court singer, in 1990, and Pt. Vidur Mallik in 2002, Pt. Premkumar Mallick is the leading musician in the family. The Malliks are famous all over India for a very rhythmically elaborated interpretation of Dhrupad. Except for Dhrupad and Dhamar compositions - of which they possess an unparalleled stock - they are also known for their exposition of Khyal, Taranas, Ghazals, Bhajans and songs of the medieval poet Vidyapati in Thumri style. Premkumar and Rashmi Mallik’s sons Prashant (27) and Nishant (21) have been awarded Gold Medals in the All India Radio Music Competition in the field of Dhrupad & Dhamar, whereas daughter Priyanka (23), who gave her first concert at the age of 7, is excelling in Khyal.
In Europe, they appeared first in 1983 in the European Dhrupad Mela organized by world music specialist Peter Pannke, who has lived with the Mallik family in India for many years. In 1992 they took part in the Parampara! Festival in Berlin. The 1993 European tour climaxed in the opening concert of the New Jazz Festival Moers, in 1994 they appeared at the legendary BBC Proms in the Royal Albert Hall in London. Since then they have performed regularly all over Europe and in America.
More info: http://www.premkumarmallick.com/

dilluns, 2 de març de 2009

dissabte, 7 de febrer de 2009

Varanasi non stop!


hOLA GENT... cOM ESTEU?
nosaltres anem carregant-nos els sentits de sons i sorolls, d'olors i de perfums... comensa a fer bastanta calor per aqui Varanasi i aixo es nota amb els mosquits, el seu zzzzzzzzzzzzz...... a les nits ja s'ha fet present i alguna q altra picada ja ens llueix a la pell... pero b, tret d'aquests petits incidents, anem marxant perfectament, contents i disfrutant.

Ara ja, la marta i el joel per una banda i l'emili i el gimi per una altra, ja fa uns parell de dies que el parell d'homenets han fet via cap a Orcha i Kajuraho, mentre nosaltres acabem d'aprofitar uns dies aqui a la ciutat sagrada, estudiant i compartint boniques estones amb la gent del barri i els veins de casa, estudiosos, musics, gurujis... la veritat divertint-nos tant com podem!

Us enviem algunes fotos d'aquests dies, una fabulosa posta de sol, una foto a la cuina de casa amb els companys inquilins, els monos q van fent visita a la terrassa els capvespres i una foto d'ahir de l'altra banda del riu ganges on vam anar a celebrar tota una colla l'aniversari de la Mafalda, la nostra veina ibizenca. Tb tenim per vei al Mickel Jackson un noi encantador de Canada i a la Isabel q estuduia sanscrit a la uni de Varanasi i es de equador, L'Eduardo es argenti i canta kayal, en fi, tots junts una gent molt maca amb qui estem fent molt bones amistats. La veritat es que no perdem el temps com podeu veure.
Dema pero, ja agafem el tren cap a Calcuta on estarem els ultims dies abans de la definitiva tornada a casa, retrobarem alguns coneguts, comprarem alguns instruments i... ja ho veurem!
Esperem q disfruteu del blog i merci, us sentim al nostre costat...

Una abrasada a tutti!

*marta i joel


divendres, 30 de gener de 2009

GANGA RELOADED...







Namaskar familia,



seguim aqu'i a Varanasi, estudiant musica fins a arrebossar per les orelles pero aprofitant aquesta abundancia tan gratificant, cada dia un o 2 concerts i coneixent gent, passejant pels gaths i inmersos en els aires de devocio i ceremonia.



Contents de ser i estar... dema ens instalem en una casa, en un lloc fora del bullir turisitic per estar mes tranquils i com a casa... no sabem fins quan ens quedarem aqui aVaranasi, de moment sense ganes de marxar-ne i poder aprofitar el maxim aquest fluir...
Com ja veieu us adjuntem algunes fotos, una hi sortim els 4 i el Fede amb qui vam compartir un dia plegats evidentment envoltats de mes musica i bons contactes per avansar a la nostra busqueda, i un parell + perque us ubiqueu alla on estem, una estatua de pedra d'un sadhu, increible, feta ama i per ultim una filera de nens netejant a la vora del riu GANGA, com veieu les sorpreses continuen en aquest pais, no hi ha temps per aburrirrse, entre imatges de vida i de mort i supervivencia cada instant 'es una ensenyansa... us enviem una mica daquesta per vosaltres estimats...

Ens comuniquem de nou mes endevant...

Prem for everybody!

*marta i joel





dimarts, 22 de juliol de 2008

Hemisférios cerebrales i percepción selectiva

Hemisfèrios y percepción selectiva

Comentario de Javier Arasa sobre los videos:

Derrame Crebral

Si habéis visto los videos como os recomendaba, habreis escuchado la explicación de la neurocientífica esta a la que se le produjo un derrame en el hemisferio izquierdo. Creo que es una simplificación, pero me parece muy válida. Voy a tratar de reexplicarla enlazándola con el conocimiento de los sabios, budistas, yoguis etc...

Básicamente decía que el hemisferio izquierdo trabaja como un procesador secuencial, y el derecho procesando en paralelo. El izquierdo, que es además el
dominante, está encargado de las funciones del pensamiento, del tiempo, de la programación, de la identidad, del yo que va a hacer esto o olo otro.. O sea, lo que me paso, lo que soy, lo que me pasara, y por tanto lo que no quiero que me pase y lo que si quiero que me pase, lo que quiero llegar a ser, la autoimagen etc... y por tanto de todo con lo que nos identificamos y deseamos y lo que queremos evitar. O sea, que el tiempo, el devenir de mi mismo y de las cosas, esta esencialmente conformado por el pensamiento secuencial, y a su vez esto genera el miedo, el miedo a que me pase esto y no lo otro, el miedo a no alcanzar aquello o no tener tal placer, o a no llegar a ser aquello que querría o que piensen de mi aquello o lo otro. Esta es la base del sufrimiento psicológico, toda esta actividad autoreferenciada, centrada en el yo que genera el pensamiento secuencial y el tiempo. Y el sufrimiento psicológico es básicamente la mayor fuente de sufrimiento, porque mucho del sufrimiento físico está creado o potenciado por los conflictos y las ansiedades generadas por esta actividad
egoica.
Luego está el hemisferio derecho, que procesa en paralelo conformando la realidad presente. En él no hay secuencialidad, no hay pensamiento y por tanto no
hay tiempo. Solo hay el ahora, y en este ahora no hay límites, no hay un yo, solo hay vida, energía pulsante, lo que uno es más allá de las palabras, y más acá de ellas también. Lo primordial. Y en esta primordialidad esencial que no conoce el tiempo ni el yo, lo que hay es el éxtasis, el nirvana, como dice ella, la expansión,
el ser todo y todas las cosas. Es lo atemporal, la eternidad. Lo inefable, y eso es uno mismo. Es el nirvana, el samadhi, moksha, en fin , muchos nombres mas.

Lo que nos separa de eso es la actividad egoica, según ella dice. Eso coincide 100 % con las enseñanzas de los sabios budistas, yoguis, taoistas, vedantistas,
sufis, krihsnamurti etc... Ellos dicen , esa es tu verdadera naturaleza, en realidad no tienes nada que alcanzar, siempre has sido y siempre serás eso. eso es el
estado natural. Únicamente es que no lo vemos, estamos centrados en el otro lado, que no siente ese conocimiento silencioso, ese "no saber sabiendo, toda ciencia trascendiendo" de S Juan de la Cruz.

Y entonces queremos alcanzarlo, queremos llegar a él, pero ese enfoque es precisamente el de la actividad yoica, el que opera en el tiempo, no lo
tengo ahora, pero lo lograré. Así que siguiendo esa ruta es más fácil que el yo se refuerce y el estado natural quede más lejos, velado seguramente por muchas creencias, dogmas o rituales. Ese estado natural ya está, forma parte de nuestra neurofisiología, de nosotros mismos.

La pregunta sería entonces, ¿ Por qué no conectamos con eso ? Hace falta un derrame cerebral ? Creo que es una cosa de percepción. Estamos entrenados a ver las cosas del yo, así que solo vemos eso, es el yo el que mira, y ve el mundo del tiempo, en el que se trata de conseguir cosas. Fijaos como funciona esto, esto es un enlace a un video alucinante sobre percepción donde se ve claramente como queda de comprometida la percepción por el observador. ¿ Sabéis que más del 80 % de lo que percibimos es pura proyección ? y el resto... supongo que percepción selectiva y quizá algo de novedad, siempre que no resulte muy perturbadora.

Se trata de que conteis cuantos pases de pelota da el equipo blanco, no conteis los del negro, solo el blanco.

Percepción Selectiva

Cuantos te han salido ? diez, doce, quince ? Bueno, quiz no lo hayas hecho bien, vuelve a mirarlo, pero ahora no te fijes en los pases del equipo blanco ni
en el negro, observalo todo.

¿ Has visto algo nuevo ? Si llega a ser un toro...

Por eso se dice que la verdad última es la identidad de lo observado con la mente, que el observador es lo observado. Observa sin observador, porque el observador es el yo, es el tiempo. Desde una posición desapegada, descomprometida. Sino solo verás pelotas, no verás la gorila... Evidentemente aquí la práctica, cierto entrenamiento, parece necesario, cada uno tendrá sus cualidades naturales respecto de esto, pero hay un ejercicio, un ejercicio de afinar el instrumento, de limpiar las manchas de la lente que deforman lo percibido, de pura atención, no más que eso. Pero no un ejercicio para lograr nada, puesto que la propia entidad que practica para lograr algo forma parte de aquello que es precisamente lo que impide el silencio. Para estar en el hemisferio derecho, según esta mujer, la actividad del izquierdo debe parar. Cuando haga falta, se pondrá en marcha, y luego parará, y así el yo como referencia tendrá con el pensamiento su campo de actuación, necesario en este mundo, pero luego parará, de modo que no genere el sufrimiento psicológico de la comparación, anticipación etc..., para que el presente sea, con su belleza y su éxtasis, y con él lo infinito.

Todos en algún momento hemos tenido esta experiencia de belleza, bien con sustanciasm psicodélicas, escuchando música, viendo un atardecer, una flor, haciendo deporte, yoga, meditación, haciendo el amor... y hemos sentido esa conexión con una parte que esta en paz, que es plena, gozosa, que parece no alterarse con las miserias de la vida... Bueno, para mi ha sido muy revelador la manera en que esta mujer lo ha explicando basándose en su ataque cerebral y en las dos maneras de funcionar del cerebro, porque necesito este tipo de argumentación científica. Mientras estamos en el yo, en el tiempo, en el hemisferio izquierdo, hay sufrimiento, placer y dolor, alegría y tristeza, logro y pérdida.
Estamos desbalanceados, pero podemos recuperar la conexión con esa parte del hemisferio derecho que está en el ahora eterno, "religarnos".

Por último, espero que no os haya molestado toda esta explicación, y que la hayais disfrutado conmigo. Para mi ha sido un ejercicio importante de verbalización, de expresión, que viene muy al caso, porque estaba viendo un video de krishnamurti estos dias, que siempre dice lo mismo, que el tiempo es el pensamiento que es el yo y que es la causa del sufrimiento, pero desde que lo lei la primera vez a los 18 años me faltaba algo para cuadrar eso. Ahora lo tengo. Cuando las actividades yoicas del hemisferio izquierdo, de naturaleza secuencial, cesan, aparece la actividad multiprocesadora, holística , del hemisferio derecho, el eterno presente, la verdadera esencia de lo religioso, lo místico, lo trascendente. Luego volvemos al pensamiento, pero la casa está en un sitio para las actividades diarias, y en el otro, donde no hay palabras, para el propio ser, que entonces no tiene límites, ni principio ni fin. El genio sale de la botella, como dice ella. Es todo,
luminoso, radiante, pleno y eterno.


COPLAS...

Entréme donde no supe
y quedéme no sabiendo
toda ciencia trascendiendo.

Yo no supe dónde entraba
pero cuando allí me vi
sin saber dónde me estaba
grandes cosas entendí
no diré lo que sentí
que me quedé no sabiendo
toda ciencia trascendiendo.

De paz y de piedad
era la ciencia perfecta,
en profunda soledad
entendida vía recta
era cosa tan secreta
que me quedé balbuciendo
toda ciencia trascendiendo.

Estaba tan embebido
tan absorto y ajenado
que se quedó mi sentido
de todo sentir privado
y el espíritu dotado
de un entender no entendiendo
toda ciencia trascendiendo.

El que allí llega de vero
de sí mismo desfallece
cuanto sabía primero
mucho bajo le parece
y su ciencia tanto crece
que se queda no sabiendo,
toda ciencia trascendiendo.

Cuanto más alto se sube
tanto menos se entendía
que es la tenebrosa nube
que a la noche esclarecía
por eso quien la sabía
queda siempre no sabiendo,
toda ciencia trascendiendo.

Este saber no sabiendo
es de tan alto poder
que los sabios arguyendo
jamás le pueden vencer
que no llega su saber
a no entender entendiendo
toda ciencia trascendiendo.

Y es de tan alta excelencia
aqueste sumo saber
que no hay facultad ni ciencia
que le puedan emprender
quien se supiere vencer
con un no saber sabiendo,
toda ciencia trascendiendo.

Y si lo queréis oír
consiste esta suma ciencia
en un subido sentir
de la divinal esencia
es obra de su clemencia
hacer quedar no entendiendo
toda ciencia trascendiendo.


San Juan de la Cruz (1542-1591)

dilluns, 21 de juliol de 2008

Meditació per caminar

Dóna'm la mà.
Caminarem.
Tan sols caminarem.
Gaudirem del nostre passeig
sense pensar si arribarem enlloc.
Caminarem en pau.
El nostre caminar és un caminar de pau.
El nostre camí és un camí de felicitat.

Aleshores aprendrem
que no hi ha un camí vers la pau;
la pau és el camí;
que no hi ha un caminar vers la felicitat;
la felicitat és el camí.
Caminem per a nosaltres.
Caminem per a tothom.
Sempre donant-nos la mà.

Camina i toca la pau en tot moment.
Camina i toca la felicitat en tot moment.
Cada pas et porta una flaire d'aire fresc.
Cada pas fa néixer una flor sota el teu peu.
Besa la terra amb els teus peus.
Dibuixa a la terra el teu Amor i la teva Felicitat.

La terra romandrà més segura
si sentim prou seguretat en nosaltres mateixos.


- Meditació del Mestre Zen, Thich Nhat Hanh -

Extret d'aquest blog tan bonic:
http://www.maitefruitos.blogspot.com/

dilluns, 26 de maig de 2008

Nadis: CD 1a Edició

(Catalan) Abans de res, gràcies per haver adquirit la 1a edició del nostre CD .
Perquè 1a edició? perquè la nostra música, i esperem que també els nostres oients, està en constant evolució-transformació.
Com utilitzar el CD:
està compost de 7 temes, la majoria dels quals pots escoltar en els nostres concerts-meditacions (on sempre en gaudireu més que no pas en els enregistraments.
S'ha de tenir en compte que la música que trobareu en aquest CD, ha estat "dissenyada" amb uns objectius. No és "musicoteràpia", perquè tot procés terapèutic requereix d'un context (objectius, entorn espai-temps específics, etc.). No obstant, la fonamentació teòrica del discurs de les nostres sessions, al igual que algunes de les músiques que trobaràs en el CD (o l'ordre en que van apareixent les músiques), parteixen i han estat desenvolupades en el context de la musicoteràpia i els treballs espirituals. Per tant, suggerim utilitzar a consciència la música aquí present. No serà útil com a "música de fons" (especialment la pista 3), ja que pot arribar a molestar i tot, a no ser que l'activitat que s'estigui realitzant sigui meditació, yoga o afins.
1a Part, Simbiosi: temes 1 i 2.
Inspirats en raga Malkauns (Raga: composició tradicional en la música Índia.) El Malkauns és un dels 5 ragues principals i més antics.
En la pista 1 s'entreteixeixen les notes de l'instrument de corda indi Swar Mandal, per donar a conèixer l'escala en que està format el Raga. L'objectiu d'aquesta peça és que produeixi en l'oient un efecte de "deixar anar", relaxar.
La pista 2: Recitació del mantra ("Om"). La intenció és sintonitzar amb l'oïent, transmetent pau, connexió obertura i seguretat.
Pista 3 (i 4): Cosmos-transició. Inspirat en tècniques xamàniques. És la part més catàrtica del CD. A partir de la percussió el didjeridu i el gong, es crea una estructura sòlida amb una progressió constant, que condueix cap a dissolució de l'ego en la recerca de nous límits. En la pista num. 4, amb el gong, s'obren "finestres" cap als nous horitzons.
Pistes 5, 6 i 7: Integració. El so de l'aigua i la sansula (pista 5), ajuda a fer fluïr de nou. La pista 6 està inspirada en el raga Bahirav, i la 7 en el raga Durga.

En el CD, interpreten:
Joel Olivé: Veu i cants difònics, swar mandal, tanpura, tubs de gong, gong, didjerdu, sansula, tabla.
Marta Serra: Veu i cants difònics i aigua.
Albert Giménez. Bansuri (flauta índia), veu i cants difònics.

Enregistrat entre Manresa i "La porta del Cel" (Vilaprinyó, Solsonès), la primavera del 2008, exepte pista 3 i 4, enregistrades a Brighton (Regne Unit), l'estiu del 2006.

Donem molt especialment les gràcies a Heike i al Dr. Peter Hess (i família!), per la seva inspiració i al projecte paral·lel NadiSa.
També a familia i amics amb el seu suport i escolta.
Gràcies a tots els Éssers Humans.
Gràcies a totes aquestes llums!

Properament, una segona edició.
Si esteu interessats en comprar el CD, contacteu: mianatureza(arroba)gmail(punt)com
Si ja heu comprat el CD, si us plau, escriviu-nos a la mateixa adreça, tenim un regal per vosaltres!

dilluns, 21 d’abril de 2008

The Sound of Gaia

Published in spanish at: Especial Hofmann (CAÑAMO, co-produced by La Liebre de Marzo)

My personal experience in the use of the entheogen like a D.J. and musician, came soon, in discotheques and rave parties, without didjeridoo nor instruments. The spirit of discovering, the turntables and the frenetic beats took me to the LSD, MDMA and those synthetics that were so common in the 90’s. I remember how my firsts trips begun to make me think about qüestions that I never had before, so my interest on the knowledge in psychedellic substances and their uses incremented with all the information that I was able to reach. In this little text, congratulating A. Hofmann in his centenary, I’ll try to explain how A. Hofmann’s invention, and it’s posteriors studies have influenced my musical formation.

A nice morning, after the celebration of one of the bigest european rave, Borealis, and less surprised every time for the new musical tendencies, I got in contact with the didjeridoo. The city was almost a desert, so it was early Sunday morning, and in a silent square called my attention the sound of a nomad musician making sounds with a didjeridoo. The acid I had taken the night before, together with the wet surface of the stone, in that square of Montpellier, everything was perfect for good acustics. My body got filled with that sound that penetrate to me, calling me from very far, envolving my conciousness.

A new urban tribe, in part rooted in the hippies that had taken the first LSD drops, rebirth in the 90’s, with a psychedellic label for the electroni music: the Trance. Coming from Goa’s (India) concept of music, it spread around Europe and Spain, thru Ibiza, with the influence of travellers from all over the world.
Unique festivals, like the cybernethic from Josa de Cadí (Pirinees) or Canet Rock (the most importants in Catalan psychedellics from the 70’s), would be replaced by raves and comercial techno festivals (like Barcelona’s Sonar), where you cannot lisen to more than electronics. Hipnotic rythms, searching the extasis, with more or less power, for hours and hours, would make difficult (if not impossible), to integrate a lisergic experience.
However we will find that part of this music it’s being composed, according to the mentality aquired thru the chage of vision produced by the entheogenic, in it’s different variants. Intuitively, we can find the effects that people seach in substances, and the different substances used by the consumers of that music, used for many productions that apear in electronic music (techno, house, techno-trance): aspects more or less riches in the music, composition, inspiration, or the productive work in the sound, like for example X-Dream, Hallucinogen or Shpongle.
But with the time I proved how the naturality of the enthogenic effects produced by those substances, gets a deeper dimension using live music, or more real music. This new music, usable in the sessions to guide modified state of conciousnes, how I understand it, enriches from the different cultures and what trascends from them: the sacred, the spiritual, the misticism, and it’s multiple forms. This can be observed, for example, in the listening of Arvo Pärt, Vidya Rao, Stephan Micus. And progressively we qüestion those values that difine us social and culturally, when we reflexion of the impact produced by the discovering of the entheogenic by the occidental society.
Thanks to the wep created around the discovering of the LSD, the work in psychiatry and psicology based in the use of this kind of substances, it has been possible a rebirth of the ancestral healing forms, at the same time that inovative. This carried me to study the musicotherapeutic methodology developed by P. Hess, founded in the clinical and ritual use of the arcaic instruments, based in the perinatal matrices, descrive by S. Grof, coming from essays and psicotherapy with LSD.
In the way thru time and spece of Gaia, we will find that some music and some instruments, for it’s quality, are more usefull than others to guide modified states of counciousnes, thru the use of entheogens, respiration, or just music. The arcaic sound is that used during thousands of years, and thru different cultures and rites, and it’s made from a big quantity of armonic sounds, produced by the selective reproduction of freqüencies, like with instruments such as gong, didjeridoo, or voice, using the multiple possibilities of resonance. It is proved that with some instruments we can induce to deeper states of counciosnes. With the low and continuous sound of the didjeridoo, and it’s richness of overtones that come out of it, what also hapens with Tabla or Tampura, we can reproduce a similar enviroment that we percieved in our perinatal lives. The extense work that has been done in the field of the psychedellic in the last decades, defenetly served as a catalizer for certain aweking in peoples mind. There is a qüestioning of the stablished patrons (values), and based in the disponible information we can obtain a wider point of view. Diferent disciplines, like medicine, music, and rituals, fusion in this aweking in the occidental world, in the same time that new values are being stablished in our society. The investigation work, and the recuperation of ancestral and new medical uses of the entheogen had been in big part tge propulsors of this change, and this qüestioning of the stablished values, of who are we and where do we go.
Thank's Peter! (in the picture: tabla family) Joel Olivé

divendres, 22 de febrer de 2008

FI DE LA PRIMERA ETAPA


Hola amics...


aquesta es l'ultima sortida de sol que vam poder veure a Varanasi, i segurament, una de les coses que trobarem a faltar des de casona, les sorides i les postes de sol, els colors dels crepuscles i sobretot la magia que tenen a la vora del Ganges.




Ben poc falta per la nostra tornada a casa, tan poc com que avui a la nit la Marta ja fa rumb cap a Manresa i un dia mes tard el Joel, aprofitant fins l'ultim instant.





Aquesta ultima setmana hem aprofitat per visitar pobles mes xics i, sobretot, per veure temples amb motius erotics a Kajuraho.



I com que estava de cami, vam passar un dia per Agra perque voliem veure el famos Taj Mahal, pero vam tenir la mala pata d'arribar-hi un divendres, l'unic dia de la setmana que el Taj Mahal roman tancat a les visites.... ens va fer rabieta, tot s'ha de dir perque no teniem temps de quedar-nos-hi un dia mes, pero ens vam poder consolar veient el temple des de fora, des de la vora del riu, una perspectiva peculiar i que de ben segur, no la teniu vista!


Be, i ara a Delhi, ultima destinacio abans de prendre vol per la tornada a casa. Pensant en com sera el retorn, recordem tambe tot el que em viscut aqui, a la India. Un pais que no ens ha deixat de sorprendre en cap moment, pels seus contrastos en tots els sentits: Aqui s'hi pot trobar des de la gent mes rica del mon, fins als mes pobres; tota mena de religions i espiritualitats, convivint, o intentant conviure; musica classica refinada i Bollywood; molts vegetarians i molt de plastic; netejes de "karma" i un pais ben brut! tal i com seria una dutxa al sistema indi: una galleda d'aigua freda i una altre d'aigua calenta, perque aixo si, ells son molt empolainats, es dutxen cada dia. Pero, es massa dora encara per grans reflexions, deixeu-nos pair i en parlem cara a cara.




Per sobre de tot, Gracies per seguir el relat del nostre viatje, els vostres comentaris, i saber que tenim algu que ens acompanya, tot i la distancia, ens ha permes sentir-nos mes aprop de casa en els moments dificils, i ens ha ajudat a valorar i reflexionar sobre les experiencies viscudes amb un aire mes expansiu. Ens trobem un dia d'aquest per casa!


Ah, tambe dir-vos que, en vistes de l'exit d'aquest blog, sapigueu que no el deixarem, a partir d'ara ens servirem d'aquest per notificar-vos events com concerts, tallers, trobades, etc. Per fer-ho mes facil, us agrairem que ens escriviu un mail a: mianatureza@gmail.com, si esteu interessats en rebre aquesta informacio, aixi no teniu que estar comprovant si hi ha noves entrades al blog.

"Hi ha gent que viatja tota la vida,
tambe n'hi ha que ho fan veure,
i d'altres que potser mai sabran el que es viatjar.


Hi ha trens que van cap al nord
i d'altres que en tornen,
hi ha gent que rep la vida i se la ven,
i altres que no sabran el valor que te.


Nosaltres som dels que busquem completar-nos
cercant en l'interior,
observant i reconeixent,
aprenent i estimant."


dimarts, 12 de febrer de 2008

Ganga...el riu de la vida i de la mort...


Varanasi si que si! Estem per fi en la tranquilitat, gaudint de les sortides de sol sobre el riu Ganges, veient babas, sadhus, cometes volant i monos robant, tot plegat una ciutat encantadora, que no hi falten especies i especimens de cap mena, des de dofins de riu fins a cabres monteses.

Es impressionant com una aigua que sobrepassa 10.000 vegades els nivells de contaminacio tolerables per banyar-se, com ho es l`aigua del Ganges, a la vegada pot ser ingerida sense que et passi res, ans el contrari, hi ha gent que es cura bebent-la! Pero be, tot es un misteri... nosaltres, per si de cas, no la provarem, pero si voleu us en podem portar una ampollleta, seran 50 rupies.

Curios, pero veritat, aquelles coses que passen... nomes arribar ens vam creuar amb l'Iker, un bon amic vasc que divagava com nosaltres despres de la "puja" (festa religiosa diaria) al Main Ghat. Curt pero intens, vam poder compartir amb ell alguns `apats i algunes estonetes. Des d'aqui un saludo Iker, alla on siguis, que et vam perdre la pista!


I com sempre entre musica.... i per casualitat ens trobavem, ahir, en el dia de Saraswati puja (deesa de la musica i els estudis), de manera que vam aprofitar per anar a saludar un dels grans gurus de tabla de Varanasi, ni mes ni menys que Pandit Chote Lal Mishra, un senyor de 68 anys que ens va rebre a casa seva amb molta amabilitat i que ens va convidar al concert familiar nocturn. Per cert, de part seva, records Nacho tablista!

Be doncs, fins aqui el nostre relat, nosaltres continuarem deixant ofrenes al riu i intentarem aprendre a fer anar la cometa, ja us explicarem com ens va d'aqui a uns dies...

Una forta abracadabra, i molta llum!

dimecres, 23 de gener de 2008

22, quina ilu!

Namaskar de nou familia... ja n'he fet 22! i per arrodonir-ho, el dia 22! i per arrodonir-ho mes encara,. allotgem a l'habitacio numero 22! Qu`e mes puc demanar, tot rodo', com va ser-ho aquest dia, de bon mati una agradable sessio de ioga nosaltres i el Miquel (un noi de Cardona amb el qui parlem de coses de persones catalanes i es com estar mes a prop de casa), acompanyats d'una sortida de sol immillorable (la que veieu mes avall), depres l'hora dels obsequis d'aniversari i l'esmorzar al nostre gust (casol`a i catal`a) a la terrasseta de l'hotel. Labors fer una estona de musica que es el que toca cada dia i disfrutant per primera vegada amb el nou surmandal, un instrument que ens hem firat i que te el so dels angelets.

I al migdia... encara no s'havien acabat les sorpreses! Com uns reis, el rickshau va acompanyar-nos fins davant la porta del Grand Hotel, podriem dir, el Ritz de Barcelona, perque us en feu una idea. Imagineu-vos sense haver estat mai en un lloc d'aquest calibre a Europa, estar-hi a aqui a la India va ser com desapar`eixer per unes hores d'aquest pais. Sorprenent! ah!, i el menjar molt bo, de delicatessen!


I per acabar el dia no faltava menys, sense tenir entrada, vam decidir anar al Dover Lane festival a veure el Hariprasad Chaurasia que precisament feia concert el dia del meu aniversari, i com que portem la floreta al cul, a l'entrada ens vam trobar un bon home que ens va vendre les seves entrades per a tres dies a molt bon preu, set euros entre els dos aproximadament, hi hi toquen els millors de la India!
En fi un dia espl`endid!!! Una foto del concert del Chaurasia, perque us cregueu que el vam veure en directe!
Aixo es tot, pero va, com que va ser el meu aniversari, jo tambe us fare un "regalu", us posarem algunes fotos mes perque estigueu contents!
Aquestes son mes antigues, pero son de la city, per si no ho sabieu, per Calcutta i passa un riu, el Hugly, pero quasi tothom li diu Ganga (com si tots els rius de la India fossin el Ganges), de fet tambe el consideren sagrat, i tiren els morts igual i s'hi renten la cara com ho fan a Venares aixi que, en certa manera, si, es el mateix que el Ganges. Pero, be fugint de pensar aquestes coses que fan mes aviat eng'unia, aqui us enviem una foto del riu, que vist des de fora es ben bonic.

Tamb'e us penjem aquesta foto que es d'un dia que vam anar a una trobada de Sadhus (els que, suposadament, son homes dedicats a la vida espiritual). Molts van despullats i viuen de les donacions, i el que els caracteritza, es passen el dia fumant chilums i fent punts al front de tothom qui te la gracia d'acceptar la seva invitaci'o a seure una estona al seu costat. En fi, moltes coses a dir-hi, pero segur, mes a pensar-hi... ens vam quedar una mica sorpresos, perque semblava que tots els sadhus es venguessin a la gent, que sent tan devocionals, no els es gaire dificil. Be, com podeu veure a la foto nosaltres vam acceptar l'invitacio d'aquest sadhu, simpatic i que es va sentir molt afortunat de beneir a una europea i predisposat a posar per la foto com a home poderos... curios, no mes paraules.
Per sort consola saber que existeixen sadhus de debo, no d'aquests que nomes cuiden l'aparenca, ara be, si els vols coneixer, els has de buscar, perque no es deixen veure, i menys al centre d'una ciutat com ho es Calcutta!

B'e, i ara si, acabem amb una foto d'aquelles maques, agraides i suggerents perque pogueu meditar despres de tanta informacio.... una floreta boniqueta perque disfruteu de la seva bellesa i perque pogueu imaginar la olor que feia, ben dolssa, com el peto que us enviem!


Moltes gracies per seguir el blog,

smuuuaaaacckkkk!

dimarts, 8 de gener de 2008

Retrobant-nos a l'India... "& more!"

Hola xulos i xules, ja hem tornat a Calcutta despres de la nostra estada per Sikkim i el nord-est de West Bengal, la veritat, ha estat profitos, molt tranquil, sense tot el que te la India normal, diem normal per dir-ho d'alguna manera ja que dir que la India es normal es una afirmacio inafirmable, al que ens referim es que per uns dies
hem pogut descansar de claxons i rickshaus que et volen vendre la campaneta... D'alguna manera ens hem pogut posar a la vostra pell, ja que tambe hem pogut sentir el fred.

Hem tingut la oportunitat d'acostar-nos a una part on s'hi respira un ambient mes relaxat, ple de monestirs budistes i monjos tibetans, que, si mes no, fan veure que mediten. Tot ploegat una molt bona experiencia acompanyada de millors paisatges per disfrutar a fons.




Vam apartar-nos de les vistes en la plana, per passar a uns paissatges totalment muntanyencs, pujades i baixades, vam superar de nou, i aquesta vegada a la India, els 4000m d'alcada quan vam anar al Tsomgo Lake (a l'esquerre) i vam veure els famosos camps de t que envolten Darjeeling.

Pel cami, a part de monestirs, tambe ens vam creuar amb el Guru Padmasamdbaba, o algo aixi, amb el qui la marta s'hi va tirar una foto divertida.






















I per ultim i no ens en podem descuidar, en tota l'estada ens va acompanyar el Kanchenjonga,un pic de 8500m d'altura que tenia els honors de ser l'escena de fons a qualsevol lloc on vam anar, i que ens va poder seduir amb la seva forssa i la seva impressionant bellesa.
Be, i per acabar, una foto nostre perque pogueu veure que estem contents i que, fins i tot ens entretenim a tirar-nos fotos en color sepia, esperem que us agradi tot plegat...
Un peto ben fort!
P.D.: Instruments for sell, Venta de Instrumentos, Venda d'Instruments
Estem planejant fer una renovacio d'instruments musicals (aixo va pels que puguin estar interessats). Disposem d'alguna tampura, bols tibetans, i potser, algun didjeridu, a part de les sansules (kalimbes) de sempre. Si algu esta interessat en algun instrument d'aquests, o qualsevol instrument de la India, feu-nos-ho saber, quant mes aviat millor.
Telephone (0091) 98 36 67 2 445 & e-mail: joel.olive.cruz@gmail.com

dimarts, 25 de desembre de 2007

Cristmas a la Calcuta...

Què tal? Com veieu, des de la India també us saluden...
Ja em passat Nadal aquí a Calcuta, la veritat, ens ha creat una sensació extranya aixo de no estar a casa per aquestes dates, aquí ho viuen de forma bastant diferent tot i que intenten que el Nadal s'assembli al maxim al que estem acostumats, així que també decoren els carrers, els locals, restaurants, ara bé cadascú amb el seu propi gust. Senzillament, es diferent. Imagineu-vos que nosaltres celebressim Dawali, o li preguessim a Shiva, o a Krishna, no seria com ho fan ells, pero tampoc deixaria de ser de veritat. No deixa de ser tot un detall, que tenen i obertura cap a les diferentes vertents del pensament. Ara be, avui, Sant Esteve, ja ningú se'n recorda de res...


Aquest parell de fotos les vem fer el mateix dia. Tot emocionats vem anar al famós temple de Khali, el déu que fa referència a la forssa, i al poder, el que es menja tot l'ego, i el que adoren a Calcuta. És un centre de peregrinació obligatori per a tot hinduista.
No ens van deixar tirar fotos a dins, que es on hi havia la "gracia" per dir-ho d'alguna manera, ja que el que més hi havia era bruticia: restes de flors trepitjades, milions d'encensos (que per mes que cremessin, no podien amb la pudor), brahamans desesperats per donar-te la benedicció, hindús curiosos mirant, en un petit passadís mes transitat que les rambles, atapaït de gent, fanatics i devots a una imatge incrustada a una porta que no s'obra.

Canviant de tema, una altre vegada a Sudder street, al nostre barri. Aquí hi som en Sylvain, un músic francès estudiant de Surbahar i Rudra Veena, que va decidir quedar-se a viure a la Índia; el Pare Nadal dels noodles i la samfaina hindú, amb el Joel. Tot plegat, gent encantadora, i de tots colors. En alguns aspectes sembla el barri del Raval, a Barcelona, perque us feu una vaga idea (això si, hi heu d'avocar tota la merda que va als evocadors de catalunya).

En fi, no parem de sorprendre'ns i conexer gent nova i interessant, com per exemple en Chetan Joshi (a l'esquerre). Ens va deleitar amb els encantadors sons del seu bansuri. A la dreta de tot, en Biswajit Pal, el meu mestre de tabla.

Pels hindús el sistema de transmissió de coneixaments musicals i relació mestre-alumne, és quelcom sagrat. Si es te la sort de conectar-hi veritablament, més enllà del que és el negoci de l'ensenyament, el deixeble en alguns casos adquireix el cognom del seu professor, fins hi tot. Per que us feu una idea, el Biswajit, encara està vivint amb la vidua del seu Guruji (guru: mestre; ji: respectat o estimat).

A continuació, la Marta amb Mrs. Mishra (vidua de Maharpurush Mishra, mestre del meu mestre, un dels més grans tablistes de la història: tocava amb Ali Akbar Khan, i Pandit Ravi Shankar). Ella es professora de cant. Aquí (ahir dia de Nadal) li estava ensenyant un Bajan, que són cansons devocionals dels hindús. A part de cantar super bé, és una dona meravellosa, i a la Marta, la veritat és que se li dóna molt bé això de cantar.

Bé, avui ha estat de regal, no? tantes fotos i tantes paraules... Estem inspirats!


Per anar acabant, també us volem mostrar, primer, aquesta foto tan xula:

Son dos nens del centre New Light, un centre que s'encarrèga de recollir nens i nenes que no poden estar amb les seves mares que es dediquen, loa majoria a la prostitució, es cuida una mica de guardar els infants perque no segueixin els mateixos passos o, fins i tot, acabin sent utilitzats de la mateixa manera per tal de trure'n unes quantes rupies més.

Aquí a Calcuta ihi ha molts centres dedicats al treball social, i jo ja n'he conegut un parell, el primer, New Light, i el segon l'un del qual no en recordo el nom però que es dedica a cuidar d'imfants abandonats a causa d'alguna deformació o alguna discapacitat física o mental. La veritat és bastant xocant per les emocions veure nens i nenes amb estats tan degradables i és molt reconfortant, per part meva, poder aportar algun suport a aquests infants, pero de debò que toca la fibra veure aquesta realitat.
Però bé em sento molt felis d'haver-ho pogut conèixer i d'haber trobat una manera de conectar amb infants que estan obstinats a viure una vida molt diferent a la que jo he tingut possibiltat.

I per últim....
Una alegre i bonica fotografia de tota una colla qua vam acabar formant un dia. Vam acabar sent una troupe molt maca d'espanyols i catalans fent xauxa pels carrers de sudeer street. Des d'aquí enviem salutacions a tots ells i des d'aquí també us enviem aquests somriures tan sincers de la fotografia.




Bé doncs, no us podeu queixar eh!
Ara només ens queda desitjar-vos una felis entrada al 2008 i molta energia perque es puguin complir totes les vostres aspiracions pel nou any que ja ens atrapa.

Que sapigueu que ens recordem molt de vosaltres. Molta felicitat, molt d'amor i pròsper 2008!

SMUACK!

dijous, 20 de desembre de 2007

Namaste... Namohnarayan...

Hola companys, escribim aquest cop sense imatges, ja sabem que us agraden motlt pero aquest PC no xuta gaire be, i no reconeix la camara de fotos enxufada...
Escribim per anunciar-vos que estem be, i que mica en mica ens anem acostumant a la vida de Calcutta, bastant boja tot s'ha de dir, pero be, aixi es la India i no podem pas canviar-la.
Seguim estant en el pitjor carrer de la ciutat, el dels turistes, gairebe tot el dia tancats a l'hotel perque sortir al carrer es tot una aventura si no vas amb un objectiu clar, a comprar aigua, a dinar... tothom vol que li compris, el visitis, tothom esta disposat a fer qualsevol cosa per tu sense que ni tan sols li demanis a canvi d'alguna rupia, be, i tambe hi ha els que et demanen sense oferir-te cap servei, tan sols paren la ma demanant monedes per menjar, i el mes curios es que si els hi dones un platan o galetes o una peca de menjar no la volen, o sigui que per dir-ho clarament, esta ple de gent que et vol prendre el pel. La veritat , la India es un lloc molt sorprenent i com podem comprovar cada dia es un lloc on tot es possible!
En fi, doncs aixo, que ens anem acostumant a aquestes costums tan tipiques de la india.

Un nova noticia es que ja sabem que farem per cap d'any, mentre haviem imaginat, en un principi, que podriem anar cap a Goa de festa, em decidit i ja tenim els bitllets per anar just en la direccio contraria, anem cap a la provincia de Sikkim, a sobre de Darjeeling. Anar aqui creiem que es millor opcio perque, sera molt mes tranquil que no pas a Goa i el Joel necessita concentrar-se per estudiar mentre que anar a Goa significaria de ben segur, una gran dispersio.
Doncs be, aixo farem, anar cap a Sikkim, al costat dels Himalayas a alucinar amb les vistes, ni que siguin de lluny, i sobretot, a respirar una mica d'aire pur, que aixo de la polucio es molt xungu i ja estem farts de trure'ns els mocs de color negre!

Be doncs, aviat escriurem de nou i penjarem algunes cosetes, segurament abans de nadal i cap d'any pero per si no ho fessim fins mes tard, us desitjem les mes bones energies per aquest nadal i un felic inici del 2008....

Una abracada re-amoorosa de part nostra...
Fins aviat..

*joel i marta*

dimarts, 11 de desembre de 2007

SAB KUCH MILEGA!

... O, tambe: TOT ES POSSIBLE!, es un lema de la India.




Ara ens trobem repartits pel nord-est d`aquestes terres. Marta pasturant amb els yogis de les muntanyes, per Rikhia (Jharkhand), i jo en plena city: Kolkata. S`ha de dir que despres d`aquests mesos de compartir 24h/dia, ens va costar, pero al separar-nos, "tampoc se`ns va trencar cap os".









La familia de Sudders st.


La vida a Kolcata es apassionant, especial, dura, intensa... es una ciutat magnifica, imensa, sorollosa, amb molta pobresa, on qui mes qui menys te una lliso per donar. Mes enlla del recaptador de rupies dels turistes, els pobres saben viure sense res mes que l`aigua que es bombeja d`una borera, casa seva, uns chapatis al seu foquet, i aixi na fent. Jo, que estic a la zona mes turistica, podria viure amb 4 euros al dia amb bon llit, i menjant a restaurants.


Capbussats, la marta amb el Yoga, i jo amb la Tabla, estudiant a fons, ens retrobarem a Kolkata el aquest dissabte (15/12), amb l`honor de poder sentir en directe a Pandit Jasaraj: n.1 en veu i musicoterapia de la India.

Recordeu, els millors instruments per a musica classica india, es troben aqui, i a molt bon preu!!


En fi, el jefe de cyber, que vol anar a dormir, i amb rao (son les 23:30!)

Dema un altre batut al carrer, mes pobres falsos, mes rics de veritat, i de mentida, mes rickshaus, mes baques, mes ramats de cabres, mes claxons, mes vidis, mes chais, i mes sorpreses.


Shubhratri


Tel. India: 0091-9836672445

dissabte, 1 de desembre de 2007

Twenty-four hour-Full power

Ram Ram,
out from the kaos that sweetly recived me in Delhi, with it`s strong smells, flavours and images, I traveled south to the trans-religious city (Islam-Hindu-Jewish): Jahipur. There also I bought 15 kg of amazing clothes from all traditions in India.
Pushkar
After a couple of days, then, Pushkar & it's sacred lake, recieved me. Sita Ram & Bam Bole yogi saddhu's, and their Brahaman friends, with their Ayurvedic food and chilums, are my friends, and they are helping me in learning some hindi and introducing me to the casts system & hinduism.

Om Nama Shivaya, Om Nama Shivaya, Om Nama Shivaya,
Sri Sri Khali Sri.
Sita Ram Baba Saddhu

dimarts, 13 de novembre de 2007

Bé, això ja s'acaba... Aquest és el darrer missatge que rebreu en el nostre blog referent al nostre viatge per sud amèrica, ja que en 3 dies ja ens podrem veure les cares per la city manresana i ja us podrem explicar les nostres aventures veient-nos les cares i esenyar-vos les fotos que ens hem anat reservant per ensenyar-vos-les més endevant... rodolí!

Doncs bé, fent balanç, estem contents d'aquests últims dies per la Vall Sagrada dels Inques, tot i que no vam poder anar a plena selva, vam poder tastar allà a on comença, una mica més enllà del Machu Pichu ja és pre-selva i els mosquits ens ho van deixar ben clar mentre treptitjàvem terres d'abundant vegetació!

En la primera foto, ens veieu damunt d'un altar pedra inca amb la que ens vam creuar mentre excursionàvem direcció a Aguas Calientes, una caminada que per aquí diuen que és de quatre horetes (uns 40 km), però que quan en portes dues caminant et diuen que és de dos dies. En fi, nosaltres en vam tardar 11, de sol a sol..

La foto següent és una vista des de les ruines del Machu Pichu, un dia ennuvolat, però a la vegada molt especial per la màgia que s'hi percebia. I la última foto son les llames pasturant entre les ruines del santuari, una imatge de postal, no creieu?


















Res més, ara ens trobem a la ciutat de Cusco, fent temps i aprofitant per comprar els souvenirs de rutina.

Us proposem doncs: TROBADA DIVENDRES 23 DE NOVEMBRE al nostre piset (C/ Joan XXIII, 10-12, 5è 4a) per un passi de fotos acompanyat de menú degustació sudamericà, a partir de les 20h.

Recordant amb profund sentiment els qui ens acompanyen i ens han acompanyat en el camí, aquí ens despedim, fins la propera trobada. Moltes gràcies per seguir el bloc, que reprendrem desde la Índia. Amor i llum!

(Si lo deseais pedid la traducción al Español.
If you want, ask for the translation in English)

dissabte, 3 de novembre de 2007

Inti Huatana, els Temples del Sol


Hola de Nou Familia,
Com esteu? Ara per camins de l'Inca, a la Vall Sagrada, dirigint-nos cap al Machu Pichu, i més enllà, a les portes de la selva. Fins on arrivarem? Ja se'ns comença a tirar el temps a sobre -coses d'occidentals-, però l'esperit de descobrir no s'atura. Pucallpa se'ns quedarà un pel lluny, per aquest viatge, encara que avui ens hem firat a Ollantaytambo unes teles d'allà, i hem rebut ja la tercera invitació per anar cap aquella direcció.
Aquí escapant de rutes turístiques, intentem viure al màxim la màgia d'aquests antics assentaments. El crepuscle de Tots Sants, al santuari Inti Huatana de Pizac (foto capçalera), fou d'allò inexplicable (ara no tenim bona conexió per penjar el vídeo, però prometem fer-ho); la llum, i els colors, que acompanyaren aquell moment, després del vistiplau que ens va donar el Cóndor sobrevolant-nos, ens afirmava estar al lloc i moment precisos. Ja enteneu, oi?


Aquí podem contemplar a la guardiana del Portal del Temple del Sol a Ollantaytambo, temple que no varen acabar de construir, i últim reducte en caure durant la conquesta dels nostres veïns, els espanyols.

Amb molt d'amor, per tota la nostra Gran Família, ens despedim de tots vosaltres... Fins aviat!

diumenge, 28 d’octubre de 2007

Des del Titicaca...

Hola macus i maques!
Bé, després de passar uns dies a la vora del Titicaca i gaudint d'impressionants p'aissatges i albades i crepúscles difícils de creure com a reals a l'Illa del Sol, estem de nou a la ciutat, concretament a Puno, al sud de l'últim país que visitarem en aquest viatge, el PERÚ!

Però primer us volem explicar la nostra experiència per Bolivía, parlant ràpid i clar, un caos! A les ciutats, la gent va com boja, tots els cotxes pitant pel carrer i passant per allà on sigui, si fa falta atropellen a un vianant, els que van sobre quatre rodes tenen la màxima preferència, això indubtable, i si intentes explicar-los el contrari, no t'entenen, creuen que ets tu el que està boig!
La veritat ens hem adonat que hi ha un gran xoc cultural entre nosaltres (cultura europea) i ells. Per moltes coses són uns deixats, i tot i que sempre intenten tenir la seva casa neta de pols, fora el carrer les deixalles no deixen passar a les persones, la veritat és bastant fort.
També hem de dir que ha estat el país on més cosetes em comprat. Tot i que l'economia del país és bastant baixa, per nosaltres és molt barat! Penseu que un euro són quatre bolivians, i penseu també que pots fer un àpat amb tres plats ben complets i postres per 25 bolivians, que equivalen, doncs, a 2 euros i mig... què, sorprèn eh! amb això a europa no et compres ni un entrepà!

Ara bé, no ens podem descuidar d'explicar-vos com ens ha anat a l'Illa del Sol... L'illa del Sol és una illa sagrada que està enmig de l'enorme llac Titicaca i que pertany a la zona boliviana, ja que el llac fa frontera entre Bolivia i Perú.
La veritat és un lloc molt bonic i amb molta màgia, s'hi conserven un munt de ruines inques i preinques, de la cultura aimara, que encara hi sobreviu. El que sap greu és que l'illa s'està venent al turisme, cada dia hi arriben un munt de turistes, i sap greu veure els nens petits com volen vendre la seva imatge a canvi d'unes monedes. Per sort vam tenir l'oportunitat d'anar més al nord de l'illa, on el turisme encara no ha fet tant de mal.
Us adjuntem aquestes fotos de la nostra estada a l'illa, la primera és una posta de sol que ens va sorprendre mentre caminavem per algun cim de l'illa i la següent és una foto que ens vam tirar amb unes nenes d'una de les comunitats de l'illa i també hi surt el Sancho un bon amic argentí que vam fer, i amb el qui vam compartir l'estada uns dies, des d'aquí t'enviem salutacions Sancho i esperem que estiguis disfrutant allà on estiguis!


Bé doncs aquí ho deixarem perque estem escribint des del PC de l'hotel i hi ha un anglès amb mala cara que fa estona que s'espera per connectar-se, més endevant us expliquem més cosetes... De moment només agraïr-vos a tots i totes que seguiu el nostre blog, de debó ens fa molta ilusió llegir els vostres comentaris! I especialment volem saludar i felicitar de nou als nouvinguts, com l'Ona, l'Il·làri i els que encara estan en camí!

Una abraçada ben forta per cadascú!

us estimem molt!