dimarts, 25 de desembre del 2007

Cristmas a la Calcuta...

Què tal? Com veieu, des de la India també us saluden...
Ja em passat Nadal aquí a Calcuta, la veritat, ens ha creat una sensació extranya aixo de no estar a casa per aquestes dates, aquí ho viuen de forma bastant diferent tot i que intenten que el Nadal s'assembli al maxim al que estem acostumats, així que també decoren els carrers, els locals, restaurants, ara bé cadascú amb el seu propi gust. Senzillament, es diferent. Imagineu-vos que nosaltres celebressim Dawali, o li preguessim a Shiva, o a Krishna, no seria com ho fan ells, pero tampoc deixaria de ser de veritat. No deixa de ser tot un detall, que tenen i obertura cap a les diferentes vertents del pensament. Ara be, avui, Sant Esteve, ja ningú se'n recorda de res...


Aquest parell de fotos les vem fer el mateix dia. Tot emocionats vem anar al famós temple de Khali, el déu que fa referència a la forssa, i al poder, el que es menja tot l'ego, i el que adoren a Calcuta. És un centre de peregrinació obligatori per a tot hinduista.
No ens van deixar tirar fotos a dins, que es on hi havia la "gracia" per dir-ho d'alguna manera, ja que el que més hi havia era bruticia: restes de flors trepitjades, milions d'encensos (que per mes que cremessin, no podien amb la pudor), brahamans desesperats per donar-te la benedicció, hindús curiosos mirant, en un petit passadís mes transitat que les rambles, atapaït de gent, fanatics i devots a una imatge incrustada a una porta que no s'obra.

Canviant de tema, una altre vegada a Sudder street, al nostre barri. Aquí hi som en Sylvain, un músic francès estudiant de Surbahar i Rudra Veena, que va decidir quedar-se a viure a la Índia; el Pare Nadal dels noodles i la samfaina hindú, amb el Joel. Tot plegat, gent encantadora, i de tots colors. En alguns aspectes sembla el barri del Raval, a Barcelona, perque us feu una vaga idea (això si, hi heu d'avocar tota la merda que va als evocadors de catalunya).

En fi, no parem de sorprendre'ns i conexer gent nova i interessant, com per exemple en Chetan Joshi (a l'esquerre). Ens va deleitar amb els encantadors sons del seu bansuri. A la dreta de tot, en Biswajit Pal, el meu mestre de tabla.

Pels hindús el sistema de transmissió de coneixaments musicals i relació mestre-alumne, és quelcom sagrat. Si es te la sort de conectar-hi veritablament, més enllà del que és el negoci de l'ensenyament, el deixeble en alguns casos adquireix el cognom del seu professor, fins hi tot. Per que us feu una idea, el Biswajit, encara està vivint amb la vidua del seu Guruji (guru: mestre; ji: respectat o estimat).

A continuació, la Marta amb Mrs. Mishra (vidua de Maharpurush Mishra, mestre del meu mestre, un dels més grans tablistes de la història: tocava amb Ali Akbar Khan, i Pandit Ravi Shankar). Ella es professora de cant. Aquí (ahir dia de Nadal) li estava ensenyant un Bajan, que són cansons devocionals dels hindús. A part de cantar super bé, és una dona meravellosa, i a la Marta, la veritat és que se li dóna molt bé això de cantar.

Bé, avui ha estat de regal, no? tantes fotos i tantes paraules... Estem inspirats!


Per anar acabant, també us volem mostrar, primer, aquesta foto tan xula:

Son dos nens del centre New Light, un centre que s'encarrèga de recollir nens i nenes que no poden estar amb les seves mares que es dediquen, loa majoria a la prostitució, es cuida una mica de guardar els infants perque no segueixin els mateixos passos o, fins i tot, acabin sent utilitzats de la mateixa manera per tal de trure'n unes quantes rupies més.

Aquí a Calcuta ihi ha molts centres dedicats al treball social, i jo ja n'he conegut un parell, el primer, New Light, i el segon l'un del qual no en recordo el nom però que es dedica a cuidar d'imfants abandonats a causa d'alguna deformació o alguna discapacitat física o mental. La veritat és bastant xocant per les emocions veure nens i nenes amb estats tan degradables i és molt reconfortant, per part meva, poder aportar algun suport a aquests infants, pero de debò que toca la fibra veure aquesta realitat.
Però bé em sento molt felis d'haver-ho pogut conèixer i d'haber trobat una manera de conectar amb infants que estan obstinats a viure una vida molt diferent a la que jo he tingut possibiltat.

I per últim....
Una alegre i bonica fotografia de tota una colla qua vam acabar formant un dia. Vam acabar sent una troupe molt maca d'espanyols i catalans fent xauxa pels carrers de sudeer street. Des d'aquí enviem salutacions a tots ells i des d'aquí també us enviem aquests somriures tan sincers de la fotografia.




Bé doncs, no us podeu queixar eh!
Ara només ens queda desitjar-vos una felis entrada al 2008 i molta energia perque es puguin complir totes les vostres aspiracions pel nou any que ja ens atrapa.

Que sapigueu que ens recordem molt de vosaltres. Molta felicitat, molt d'amor i pròsper 2008!

SMUACK!

dijous, 20 de desembre del 2007

Namaste... Namohnarayan...

Hola companys, escribim aquest cop sense imatges, ja sabem que us agraden motlt pero aquest PC no xuta gaire be, i no reconeix la camara de fotos enxufada...
Escribim per anunciar-vos que estem be, i que mica en mica ens anem acostumant a la vida de Calcutta, bastant boja tot s'ha de dir, pero be, aixi es la India i no podem pas canviar-la.
Seguim estant en el pitjor carrer de la ciutat, el dels turistes, gairebe tot el dia tancats a l'hotel perque sortir al carrer es tot una aventura si no vas amb un objectiu clar, a comprar aigua, a dinar... tothom vol que li compris, el visitis, tothom esta disposat a fer qualsevol cosa per tu sense que ni tan sols li demanis a canvi d'alguna rupia, be, i tambe hi ha els que et demanen sense oferir-te cap servei, tan sols paren la ma demanant monedes per menjar, i el mes curios es que si els hi dones un platan o galetes o una peca de menjar no la volen, o sigui que per dir-ho clarament, esta ple de gent que et vol prendre el pel. La veritat , la India es un lloc molt sorprenent i com podem comprovar cada dia es un lloc on tot es possible!
En fi, doncs aixo, que ens anem acostumant a aquestes costums tan tipiques de la india.

Un nova noticia es que ja sabem que farem per cap d'any, mentre haviem imaginat, en un principi, que podriem anar cap a Goa de festa, em decidit i ja tenim els bitllets per anar just en la direccio contraria, anem cap a la provincia de Sikkim, a sobre de Darjeeling. Anar aqui creiem que es millor opcio perque, sera molt mes tranquil que no pas a Goa i el Joel necessita concentrar-se per estudiar mentre que anar a Goa significaria de ben segur, una gran dispersio.
Doncs be, aixo farem, anar cap a Sikkim, al costat dels Himalayas a alucinar amb les vistes, ni que siguin de lluny, i sobretot, a respirar una mica d'aire pur, que aixo de la polucio es molt xungu i ja estem farts de trure'ns els mocs de color negre!

Be doncs, aviat escriurem de nou i penjarem algunes cosetes, segurament abans de nadal i cap d'any pero per si no ho fessim fins mes tard, us desitjem les mes bones energies per aquest nadal i un felic inici del 2008....

Una abracada re-amoorosa de part nostra...
Fins aviat..

*joel i marta*

dimarts, 11 de desembre del 2007

SAB KUCH MILEGA!

... O, tambe: TOT ES POSSIBLE!, es un lema de la India.




Ara ens trobem repartits pel nord-est d`aquestes terres. Marta pasturant amb els yogis de les muntanyes, per Rikhia (Jharkhand), i jo en plena city: Kolkata. S`ha de dir que despres d`aquests mesos de compartir 24h/dia, ens va costar, pero al separar-nos, "tampoc se`ns va trencar cap os".









La familia de Sudders st.


La vida a Kolcata es apassionant, especial, dura, intensa... es una ciutat magnifica, imensa, sorollosa, amb molta pobresa, on qui mes qui menys te una lliso per donar. Mes enlla del recaptador de rupies dels turistes, els pobres saben viure sense res mes que l`aigua que es bombeja d`una borera, casa seva, uns chapatis al seu foquet, i aixi na fent. Jo, que estic a la zona mes turistica, podria viure amb 4 euros al dia amb bon llit, i menjant a restaurants.


Capbussats, la marta amb el Yoga, i jo amb la Tabla, estudiant a fons, ens retrobarem a Kolkata el aquest dissabte (15/12), amb l`honor de poder sentir en directe a Pandit Jasaraj: n.1 en veu i musicoterapia de la India.

Recordeu, els millors instruments per a musica classica india, es troben aqui, i a molt bon preu!!


En fi, el jefe de cyber, que vol anar a dormir, i amb rao (son les 23:30!)

Dema un altre batut al carrer, mes pobres falsos, mes rics de veritat, i de mentida, mes rickshaus, mes baques, mes ramats de cabres, mes claxons, mes vidis, mes chais, i mes sorpreses.


Shubhratri


Tel. India: 0091-9836672445

dissabte, 1 de desembre del 2007

Twenty-four hour-Full power

Ram Ram,
out from the kaos that sweetly recived me in Delhi, with it`s strong smells, flavours and images, I traveled south to the trans-religious city (Islam-Hindu-Jewish): Jahipur. There also I bought 15 kg of amazing clothes from all traditions in India.
Pushkar
After a couple of days, then, Pushkar & it's sacred lake, recieved me. Sita Ram & Bam Bole yogi saddhu's, and their Brahaman friends, with their Ayurvedic food and chilums, are my friends, and they are helping me in learning some hindi and introducing me to the casts system & hinduism.

Om Nama Shivaya, Om Nama Shivaya, Om Nama Shivaya,
Sri Sri Khali Sri.
Sita Ram Baba Saddhu

dimarts, 13 de novembre del 2007

Bé, això ja s'acaba... Aquest és el darrer missatge que rebreu en el nostre blog referent al nostre viatge per sud amèrica, ja que en 3 dies ja ens podrem veure les cares per la city manresana i ja us podrem explicar les nostres aventures veient-nos les cares i esenyar-vos les fotos que ens hem anat reservant per ensenyar-vos-les més endevant... rodolí!

Doncs bé, fent balanç, estem contents d'aquests últims dies per la Vall Sagrada dels Inques, tot i que no vam poder anar a plena selva, vam poder tastar allà a on comença, una mica més enllà del Machu Pichu ja és pre-selva i els mosquits ens ho van deixar ben clar mentre treptitjàvem terres d'abundant vegetació!

En la primera foto, ens veieu damunt d'un altar pedra inca amb la que ens vam creuar mentre excursionàvem direcció a Aguas Calientes, una caminada que per aquí diuen que és de quatre horetes (uns 40 km), però que quan en portes dues caminant et diuen que és de dos dies. En fi, nosaltres en vam tardar 11, de sol a sol..

La foto següent és una vista des de les ruines del Machu Pichu, un dia ennuvolat, però a la vegada molt especial per la màgia que s'hi percebia. I la última foto son les llames pasturant entre les ruines del santuari, una imatge de postal, no creieu?


















Res més, ara ens trobem a la ciutat de Cusco, fent temps i aprofitant per comprar els souvenirs de rutina.

Us proposem doncs: TROBADA DIVENDRES 23 DE NOVEMBRE al nostre piset (C/ Joan XXIII, 10-12, 5è 4a) per un passi de fotos acompanyat de menú degustació sudamericà, a partir de les 20h.

Recordant amb profund sentiment els qui ens acompanyen i ens han acompanyat en el camí, aquí ens despedim, fins la propera trobada. Moltes gràcies per seguir el bloc, que reprendrem desde la Índia. Amor i llum!

(Si lo deseais pedid la traducción al Español.
If you want, ask for the translation in English)

dissabte, 3 de novembre del 2007

Inti Huatana, els Temples del Sol


Hola de Nou Familia,
Com esteu? Ara per camins de l'Inca, a la Vall Sagrada, dirigint-nos cap al Machu Pichu, i més enllà, a les portes de la selva. Fins on arrivarem? Ja se'ns comença a tirar el temps a sobre -coses d'occidentals-, però l'esperit de descobrir no s'atura. Pucallpa se'ns quedarà un pel lluny, per aquest viatge, encara que avui ens hem firat a Ollantaytambo unes teles d'allà, i hem rebut ja la tercera invitació per anar cap aquella direcció.
Aquí escapant de rutes turístiques, intentem viure al màxim la màgia d'aquests antics assentaments. El crepuscle de Tots Sants, al santuari Inti Huatana de Pizac (foto capçalera), fou d'allò inexplicable (ara no tenim bona conexió per penjar el vídeo, però prometem fer-ho); la llum, i els colors, que acompanyaren aquell moment, després del vistiplau que ens va donar el Cóndor sobrevolant-nos, ens afirmava estar al lloc i moment precisos. Ja enteneu, oi?


Aquí podem contemplar a la guardiana del Portal del Temple del Sol a Ollantaytambo, temple que no varen acabar de construir, i últim reducte en caure durant la conquesta dels nostres veïns, els espanyols.

Amb molt d'amor, per tota la nostra Gran Família, ens despedim de tots vosaltres... Fins aviat!

diumenge, 28 d’octubre del 2007

Des del Titicaca...

Hola macus i maques!
Bé, després de passar uns dies a la vora del Titicaca i gaudint d'impressionants p'aissatges i albades i crepúscles difícils de creure com a reals a l'Illa del Sol, estem de nou a la ciutat, concretament a Puno, al sud de l'últim país que visitarem en aquest viatge, el PERÚ!

Però primer us volem explicar la nostra experiència per Bolivía, parlant ràpid i clar, un caos! A les ciutats, la gent va com boja, tots els cotxes pitant pel carrer i passant per allà on sigui, si fa falta atropellen a un vianant, els que van sobre quatre rodes tenen la màxima preferència, això indubtable, i si intentes explicar-los el contrari, no t'entenen, creuen que ets tu el que està boig!
La veritat ens hem adonat que hi ha un gran xoc cultural entre nosaltres (cultura europea) i ells. Per moltes coses són uns deixats, i tot i que sempre intenten tenir la seva casa neta de pols, fora el carrer les deixalles no deixen passar a les persones, la veritat és bastant fort.
També hem de dir que ha estat el país on més cosetes em comprat. Tot i que l'economia del país és bastant baixa, per nosaltres és molt barat! Penseu que un euro són quatre bolivians, i penseu també que pots fer un àpat amb tres plats ben complets i postres per 25 bolivians, que equivalen, doncs, a 2 euros i mig... què, sorprèn eh! amb això a europa no et compres ni un entrepà!

Ara bé, no ens podem descuidar d'explicar-vos com ens ha anat a l'Illa del Sol... L'illa del Sol és una illa sagrada que està enmig de l'enorme llac Titicaca i que pertany a la zona boliviana, ja que el llac fa frontera entre Bolivia i Perú.
La veritat és un lloc molt bonic i amb molta màgia, s'hi conserven un munt de ruines inques i preinques, de la cultura aimara, que encara hi sobreviu. El que sap greu és que l'illa s'està venent al turisme, cada dia hi arriben un munt de turistes, i sap greu veure els nens petits com volen vendre la seva imatge a canvi d'unes monedes. Per sort vam tenir l'oportunitat d'anar més al nord de l'illa, on el turisme encara no ha fet tant de mal.
Us adjuntem aquestes fotos de la nostra estada a l'illa, la primera és una posta de sol que ens va sorprendre mentre caminavem per algun cim de l'illa i la següent és una foto que ens vam tirar amb unes nenes d'una de les comunitats de l'illa i també hi surt el Sancho un bon amic argentí que vam fer, i amb el qui vam compartir l'estada uns dies, des d'aquí t'enviem salutacions Sancho i esperem que estiguis disfrutant allà on estiguis!


Bé doncs aquí ho deixarem perque estem escribint des del PC de l'hotel i hi ha un anglès amb mala cara que fa estona que s'espera per connectar-se, més endevant us expliquem més cosetes... De moment només agraïr-vos a tots i totes que seguiu el nostre blog, de debó ens fa molta ilusió llegir els vostres comentaris! I especialment volem saludar i felicitar de nou als nouvinguts, com l'Ona, l'Il·làri i els que encara estan en camí!

Una abraçada ben forta per cadascú!

us estimem molt!

dissabte, 20 d’octubre del 2007

IMPROVITZANT...

Hola companys,
aquesta va ser la nostra estada a Salta, la ciutat dels músics... on vam estar-hi 3 dies i on vam poder assistir a un festival amb tallers de vàris tipus de percussió, així va ser com vam conèixer a tota aquesta penya tan animada, la majoria músics i percussionistes, en conclusió, una molt bona experiència i una molt bona coneixènça de persones encantadores.

A prop de Purmamarca, enmig de la "Quebrada de Humauaca", tal com anomenen tot el conjunt de muntanyes i volcans de colors, que formen esquerdes enormes entre uns i altres, podeu veure a la Marta enmig de les Salinas Grandes tocant la flauta i disfrutant de l'esblanquinat paissatge. Immpressionant!


Aquesta nit anem rumb cap a Bolívia, a passar uns dies i després ja tenim una direcció clara cap al nord de PERÚ, a pucallpa anirem a conèixer una comunitat nativa shipibo, ja que sembla que no podem negar els missatges que hem anat torbant en el transcurs d'aquest viatge que ens envien cap aquelles terres... aquest és el plan, ja us anierem informant... de moment a disfrutar del Titicaca i dels colors i les robes bolívianes! Desitgem que disfruteu molt d'aquestes imatges que us enviem...

Un petó ben gros!

dilluns, 8 d’octubre del 2007

MUSEU DE L'ARA


Ei us tornem a escriure per compartir amb vosaltres un parell de fotos del Champaquí, la serra cordobesa.

La primera foto és el Joel davant la sortida del sol des dels últims "puestos" abans de pujar a la serra. La cara de plaer és indubtable i la sensació de pau inconfusible...

La foto següent és L'ALTAR, a dalt a la serra, un paratge meravellos envoltat de roques que es senten respirar en una profunditat divina.

Desitgem que des d'on sigueu podeu rebre d'aquestes fotos tota la bellesa que hi ha en aquests llocs, una bellesa que no és només visual, sinó una bellesa que es percep amb la presència de l'ARA ETERN.

Disfruteu-les!

Una abraçada ben forta!

diumenge, 7 d’octubre del 2007

CHAMPAQUI

Hola amics, escribim just acabats d'arribar d'una màgica i profunda expedició caminant per la serra cordobesa del Champaquí. I ara estem aquí, a casa del Pablo, molt ben acullits i a punt de sopar un bon "cordero" d'aquells tan ben cuidats a l'alta muntanya!
Estem la mar de morenets del nassarró, i és que el sol i el vent són extrems allà dalt!

Encara estarem un parell o tres de dies per aquí disfrutant al màxim d'aquestes vistes muntanyenques i acabant de pensar com i cap a on continuem el nostre viatge, de moment continuem enviant-vos petonets i abrasades per tots!

Pensem molt amb tots vosaltres...

Més endevant us passarem alguna foto.

Molta llum i amor

dilluns, 1 d’octubre del 2007

Em Vora....



Bé, hem tardat pero aquí escribim un altra vegada per anunciar-vos que tot ens está anant molt bé!!


Hem passat uns deu dies a Matutu (http://www.portalmatutu.com.br/), un lloc encantador, el que més s'assembla al paradís!


Hem conegut persones molt especials i amb molta sabiesa per compartir...





Pero el nostre viatge continua i de nou us escribim des de l´aeroport de Sao Paulo, a punt de 'ir em vora" com diuen els brasilers i prendre direcciõ Foz de Iguaçu i continuar demá fins al Champaquí (Córdoba-Argentina) i disfrutar de la naturalesa i la muntanya tal com ens agrada.

Aquí estem a la Cachoeira Flor das Aguas, a Matutú, (la cascada es brutal, peró no surt a la foto, només una mica de polssim de l'aigua~un lloc encantador!)






Us enviem una abraçada a tots plena d'amor i molt bones energies...

dimecres, 19 de setembre del 2007

en camí

... ara ja som a Sao Paulo, a punt de marxar cap a Caxambú, on si els deus ho volen, ens trobarem amb Adilson, un bon home que ens vindrà a buscar per portar-nos a la primera parada i fonda: Matutú.

dilluns, 27 d’agost del 2007

Benvinguts! Wellcome!

Aquest és el nostre blog de viatge. Aquí podreu estar informats de les nostres aventures. També proposem l'espai com a pont que ens connectarà durant els mesos que no ens veurem; sentiu-vos lliures de publicar-hi els vostres comentaris!
Un Abrasu (esperem fer-vos-el de veritat abans de marxar)

¨*¨*¨*¨ * ¨*¨*¨*¨
This is our travelling blog। Here we'll be in touch, we porpouse the space as a bridge during the time that we will be out; feel free to send your comments!
A Big Hug


jOeL & mArTa
_______________________________________________

Propera sortida: Next departure:
18 SET, BCN-Sao Paulo (Brasil)

_______________________________________________