Cristmas a la Calcuta...

Què tal? Com veieu, des de la India també us saluden...
Ja em passat Nadal aquí a Calcuta, la veritat, ens ha creat una sensació extranya aixo de no estar a casa per aquestes dates, aquí ho viuen de forma bastant diferent tot i que intenten que el Nadal s'assembli al maxim al que estem acostumats, així que també decoren els carrers, els locals, restaurants, ara bé cadascú amb el seu propi gust. Senzillament, es diferent. Imagineu-vos que nosaltres celebressim Dawali, o li preguessim a Shiva, o a Krishna, no seria com ho fan ells, pero tampoc deixaria de ser de veritat. No deixa de ser tot un detall, que tenen i obertura cap a les diferentes vertents del pensament. Ara be, avui, Sant Esteve, ja ningú se'n recorda de res...


Aquest parell de fotos les vem fer el mateix dia. Tot emocionats vem anar al famós temple de Khali, el déu que fa referència a la forssa, i al poder, el que es menja tot l'ego, i el que adoren a Calcuta. És un centre de peregrinació obligatori per a tot hinduista.
No ens van deixar tirar fotos a dins, que es on hi havia la "gracia" per dir-ho d'alguna manera, ja que el que més hi havia era bruticia: restes de flors trepitjades, milions d'encensos (que per mes que cremessin, no podien amb la pudor), brahamans desesperats per donar-te la benedicció, hindús curiosos mirant, en un petit passadís mes transitat que les rambles, atapaït de gent, fanatics i devots a una imatge incrustada a una porta que no s'obra.

Canviant de tema, una altre vegada a Sudder street, al nostre barri. Aquí hi som en Sylvain, un músic francès estudiant de Surbahar i Rudra Veena, que va decidir quedar-se a viure a la Índia; el Pare Nadal dels noodles i la samfaina hindú, amb el Joel. Tot plegat, gent encantadora, i de tots colors. En alguns aspectes sembla el barri del Raval, a Barcelona, perque us feu una vaga idea (això si, hi heu d'avocar tota la merda que va als evocadors de catalunya).

En fi, no parem de sorprendre'ns i conexer gent nova i interessant, com per exemple en Chetan Joshi (a l'esquerre). Ens va deleitar amb els encantadors sons del seu bansuri. A la dreta de tot, en Biswajit Pal, el meu mestre de tabla.

Pels hindús el sistema de transmissió de coneixaments musicals i relació mestre-alumne, és quelcom sagrat. Si es te la sort de conectar-hi veritablament, més enllà del que és el negoci de l'ensenyament, el deixeble en alguns casos adquireix el cognom del seu professor, fins hi tot. Per que us feu una idea, el Biswajit, encara està vivint amb la vidua del seu Guruji (guru: mestre; ji: respectat o estimat).

A continuació, la Marta amb Mrs. Mishra (vidua de Maharpurush Mishra, mestre del meu mestre, un dels més grans tablistes de la història: tocava amb Ali Akbar Khan, i Pandit Ravi Shankar). Ella es professora de cant. Aquí (ahir dia de Nadal) li estava ensenyant un Bajan, que són cansons devocionals dels hindús. A part de cantar super bé, és una dona meravellosa, i a la Marta, la veritat és que se li dóna molt bé això de cantar.

Bé, avui ha estat de regal, no? tantes fotos i tantes paraules... Estem inspirats!


Per anar acabant, també us volem mostrar, primer, aquesta foto tan xula:

Son dos nens del centre New Light, un centre que s'encarrèga de recollir nens i nenes que no poden estar amb les seves mares que es dediquen, loa majoria a la prostitució, es cuida una mica de guardar els infants perque no segueixin els mateixos passos o, fins i tot, acabin sent utilitzats de la mateixa manera per tal de trure'n unes quantes rupies més.

Aquí a Calcuta ihi ha molts centres dedicats al treball social, i jo ja n'he conegut un parell, el primer, New Light, i el segon l'un del qual no en recordo el nom però que es dedica a cuidar d'imfants abandonats a causa d'alguna deformació o alguna discapacitat física o mental. La veritat és bastant xocant per les emocions veure nens i nenes amb estats tan degradables i és molt reconfortant, per part meva, poder aportar algun suport a aquests infants, pero de debò que toca la fibra veure aquesta realitat.
Però bé em sento molt felis d'haver-ho pogut conèixer i d'haber trobat una manera de conectar amb infants que estan obstinats a viure una vida molt diferent a la que jo he tingut possibiltat.

I per últim....
Una alegre i bonica fotografia de tota una colla qua vam acabar formant un dia. Vam acabar sent una troupe molt maca d'espanyols i catalans fent xauxa pels carrers de sudeer street. Des d'aquí enviem salutacions a tots ells i des d'aquí també us enviem aquests somriures tan sincers de la fotografia.




Bé doncs, no us podeu queixar eh!
Ara només ens queda desitjar-vos una felis entrada al 2008 i molta energia perque es puguin complir totes les vostres aspiracions pel nou any que ja ens atrapa.

Que sapigueu que ens recordem molt de vosaltres. Molta felicitat, molt d'amor i pròsper 2008!

SMUACK!