dimarts, 25 de desembre del 2007

Cristmas a la Calcuta...

Què tal? Com veieu, des de la India també us saluden...
Ja em passat Nadal aquí a Calcuta, la veritat, ens ha creat una sensació extranya aixo de no estar a casa per aquestes dates, aquí ho viuen de forma bastant diferent tot i que intenten que el Nadal s'assembli al maxim al que estem acostumats, així que també decoren els carrers, els locals, restaurants, ara bé cadascú amb el seu propi gust. Senzillament, es diferent. Imagineu-vos que nosaltres celebressim Dawali, o li preguessim a Shiva, o a Krishna, no seria com ho fan ells, pero tampoc deixaria de ser de veritat. No deixa de ser tot un detall, que tenen i obertura cap a les diferentes vertents del pensament. Ara be, avui, Sant Esteve, ja ningú se'n recorda de res...


Aquest parell de fotos les vem fer el mateix dia. Tot emocionats vem anar al famós temple de Khali, el déu que fa referència a la forssa, i al poder, el que es menja tot l'ego, i el que adoren a Calcuta. És un centre de peregrinació obligatori per a tot hinduista.
No ens van deixar tirar fotos a dins, que es on hi havia la "gracia" per dir-ho d'alguna manera, ja que el que més hi havia era bruticia: restes de flors trepitjades, milions d'encensos (que per mes que cremessin, no podien amb la pudor), brahamans desesperats per donar-te la benedicció, hindús curiosos mirant, en un petit passadís mes transitat que les rambles, atapaït de gent, fanatics i devots a una imatge incrustada a una porta que no s'obra.

Canviant de tema, una altre vegada a Sudder street, al nostre barri. Aquí hi som en Sylvain, un músic francès estudiant de Surbahar i Rudra Veena, que va decidir quedar-se a viure a la Índia; el Pare Nadal dels noodles i la samfaina hindú, amb el Joel. Tot plegat, gent encantadora, i de tots colors. En alguns aspectes sembla el barri del Raval, a Barcelona, perque us feu una vaga idea (això si, hi heu d'avocar tota la merda que va als evocadors de catalunya).

En fi, no parem de sorprendre'ns i conexer gent nova i interessant, com per exemple en Chetan Joshi (a l'esquerre). Ens va deleitar amb els encantadors sons del seu bansuri. A la dreta de tot, en Biswajit Pal, el meu mestre de tabla.

Pels hindús el sistema de transmissió de coneixaments musicals i relació mestre-alumne, és quelcom sagrat. Si es te la sort de conectar-hi veritablament, més enllà del que és el negoci de l'ensenyament, el deixeble en alguns casos adquireix el cognom del seu professor, fins hi tot. Per que us feu una idea, el Biswajit, encara està vivint amb la vidua del seu Guruji (guru: mestre; ji: respectat o estimat).

A continuació, la Marta amb Mrs. Mishra (vidua de Maharpurush Mishra, mestre del meu mestre, un dels més grans tablistes de la història: tocava amb Ali Akbar Khan, i Pandit Ravi Shankar). Ella es professora de cant. Aquí (ahir dia de Nadal) li estava ensenyant un Bajan, que són cansons devocionals dels hindús. A part de cantar super bé, és una dona meravellosa, i a la Marta, la veritat és que se li dóna molt bé això de cantar.

Bé, avui ha estat de regal, no? tantes fotos i tantes paraules... Estem inspirats!


Per anar acabant, també us volem mostrar, primer, aquesta foto tan xula:

Son dos nens del centre New Light, un centre que s'encarrèga de recollir nens i nenes que no poden estar amb les seves mares que es dediquen, loa majoria a la prostitució, es cuida una mica de guardar els infants perque no segueixin els mateixos passos o, fins i tot, acabin sent utilitzats de la mateixa manera per tal de trure'n unes quantes rupies més.

Aquí a Calcuta ihi ha molts centres dedicats al treball social, i jo ja n'he conegut un parell, el primer, New Light, i el segon l'un del qual no en recordo el nom però que es dedica a cuidar d'imfants abandonats a causa d'alguna deformació o alguna discapacitat física o mental. La veritat és bastant xocant per les emocions veure nens i nenes amb estats tan degradables i és molt reconfortant, per part meva, poder aportar algun suport a aquests infants, pero de debò que toca la fibra veure aquesta realitat.
Però bé em sento molt felis d'haver-ho pogut conèixer i d'haber trobat una manera de conectar amb infants que estan obstinats a viure una vida molt diferent a la que jo he tingut possibiltat.

I per últim....
Una alegre i bonica fotografia de tota una colla qua vam acabar formant un dia. Vam acabar sent una troupe molt maca d'espanyols i catalans fent xauxa pels carrers de sudeer street. Des d'aquí enviem salutacions a tots ells i des d'aquí també us enviem aquests somriures tan sincers de la fotografia.




Bé doncs, no us podeu queixar eh!
Ara només ens queda desitjar-vos una felis entrada al 2008 i molta energia perque es puguin complir totes les vostres aspiracions pel nou any que ja ens atrapa.

Que sapigueu que ens recordem molt de vosaltres. Molta felicitat, molt d'amor i pròsper 2008!

SMUACK!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola parella!
Estem contents de rebre sempre noves nocies vostres.
Pel sopar de Nadal vareu estar (com sempre) en els nostre pensament.
Agraim molt de saber noticies de vosaltres, de veure que esteu be i de què el viatge us és profitós.
Aqui vàrem cagar el tió, com diu el Biel, "us va tocar un premi", que us espera a la vostra tornada.
Us estimem i esperem que el vostre viatge tingui un final felic i que tots plegats ho poguem celebrar.
Muuuuua!
Josep i Rosa

Anònim ha dit...

Hola macos ,estem mol contents de haver tingut noticies vostres aquest dia de Sant Esteve,penseu que cada dia teniau un lloc a la taula si no fisic si en las conversesi en el pensament,ahir dia de Nadal varen baixar el Manu i l'Andreu i l'Aixa,i avui a vingut el Sergi i l'anna i el Marc i la Rut ,tots ells us envian mols petons ,i estan contents de que tot us vaigi be, hi que les vostres experiencies siguin positives,(deixan apart la bruticia).Be les fotos mol macas hi l'escrit mol intens i emotiu,tots els desitjos de un bon any son tambe el que desde casa us desitgem .be ara ha arribat el pare hi a llegit el que heu escrit, hi ha estat mol content de tenir noticies per aquests dies.Be fins a la propera .Us estimem mua,mua ...........mua.Els pares i tota la familia de Can Serra.

Anònim ha dit...

Hola guapissims!!!!!! m alegro q estigueu tant be, us vem trobar molt a faltar en la nostra escapadeta a manre, ja q l ultima vem poder veure a la martona, q ens va fer molta il.lusio, pero bueno aviat ens retrobarem i sera tot mes intens mes aventures q explicar i a mi marta em tornaras a posar la pell de gallina amb les teves histories q tant m agraden.
Us estimem molt i esperem la vostra tornada amb carinyo.
Aixa i Manel

Unknown ha dit...

Quin reportatge tan preciós que esteu fent. Rebu de tot cor la vostra alegria i el vostre amor.
Que aquest 2008 ens porti a tots el millor de la vida.
una abraçada ben forta.
Feliç entrada d'any a Sikkim.
judit

Anònim ha dit...

Aixo es per vosaltres que esteu per les montanyes de Sikkim ,esperem que estigueu be i que la nit de Cap d'any que celebreu em la gent del pais ,la viviu igual que si fosiu amb nosaltres,desde aqui us tindrem al pensament quan brindem per el proper any.Esperan noticies vostres,us desitgem molta felicitat i us diem BON ANY,petons mua mua mmmmmmua de part de tota la familia de Can Serra,fins aviat.Truqueu ... ,Escriviu...., .

LadyBi ha dit...

Holaaaaa!!!
Quina currada!! Aquest cop ens heu tingut contents, eh? jeje
Son unes fotos precioses, i els escrits encara més... estem tots molt contents de veure que gaudiu tant del vostre viatge, i que el compartiu amb nosaltres a través d'aquest blog.

Us volem desitjar des de casona que el 2008 sigui un any meravellos també per vosaltres, ple de salut, pau, amor i felicitat, i com no, el sac ple de records d'aquesta experiència inoblidable que es aquest viatge.

UNA GRAN ABRAÇADISSIMA!!!
US ESTIMEM MOLT!!!

pd: us heu perdut el Biel i la Gisela cagant el tio: genial, genial, de debò, val la pena tot el tinglado nadalenc només per les cares i rialles de felicitat super sinceríssimes, autèntics 100%, d'aquests dos microbiets entremeliats!!!! us haureu de conformar amb les fotos ;) que tmb estan molt bé.
Us hem tingut al cor en tot moment, ja ho sabeu, aviat tmb us podrem abraçar!

ptns

Biel, Gisela i Bibiana

Anònim ha dit...

Ei guapissims, quina il·lusió saber de vosaltres a través del blog... finalment m'he entretingut a entrar i a llegir, aquests dies de festa dóna temps per moltes coses jeje...
Tinc molts amics per Calcuta. Em faria especial il·lusió si us poséssiu en contacte amb el Subrata, el Munna i la Sikha. Són una família que em van acollir i que ara són com el meu pare, la meva mare i el meu germà. Ell (Subrata) és fotògraf i traductor, sobretot de l'anglès i l'italià, però també ha après alguna cosa en espanyol. El seu telèfon és: (0091) 9831126225. Si necessiteu mai quelcom ell us ajudarà desinteressadament.

Us desitjo el millor per aquest 2008, que gaudiu del viatge!

marc

Moshé ha dit...

Es genial poder estar assebentat del vostre viatge.

Per aquest nou any, us envio amor i esperança de que porteu al vostre cor i n'allà on aneu la "dimensió profunda".

Namaste

Moi / moseh

Anònim ha dit...

Es una prova de part nostra...